Jacint Enrich, Mar Reguant i Clàudia Serra exploren l’evolució de l’energia renovable a escala global i ens fan 5 cèntims sobre el funcionament del mercat elèctric i l’evolució que pateix gràcies a aquest tipus d’energia. Finalment, exposen els entrebancs que es troba el creixement de l’energia verda a Catalunya.
La pobresa energètica: a on estem i cap a on anem?
Elisenda Jové-Llopis i Elisa Trujillo-Baute, davant el fet que l’augment dels preus de l’energia intensifica les condicions de pobresa energètica i accentua les desigualtats; però no ho fa igual sobre tots els territoris ni col·lectius; quantifiquen i caracteritzen la pobresa energètica en perspectiva temporal i territorial per abordar les polítiques per mitigar aquests efectes.
Decisions d’inversió en un entorn normatiu canviant. Un cas aplicat a l’energia solar.
Avui, en Sergio Coronas Herrero escriu sobre l’impacte de la retroactivitat reguladora en el risc d’inversió en energia solar a mitjà i llarg termini. La seva anàlisi mostra que hi ha diversos factors que proporcionen certesa a aquesta inversió com, per exemple, una bona planificació del model de desenvolupament energètic, l’estabilitat normativa, la senzillesa i agilitat del procés administratiu, el disseny adequat dels mecanismes de suport, i la seguretat i predictibilitat dels nivells de suport.
El compte de fluxos i la productivitat material de Catalunya
Els autors presenten el compte de fluxos de materials de Catalunya. Aquest compte, elaborat a Catalunya per l’Idescat, és essencial per poder facilitar els indicadors necessaris per al seguiment de l’Agenda 2030. El projecte suposa la primera aproximació d’una entitat territorial subestatal al càlcul del compte de fluxos materials, limitat, sistemàticament, pels dèficits d’informació en comerç interregional.
Les sancions a Rússia: A mig camí entre la feblesa del 2014 i la determinació fèrria
En aquesta entrada, Carles Fivaller ens fa 5 cèntims sobre les sancions a Rússia arran de la seva invasió a Ucraïna. Ens detalla les sancions que s’estan aplicant i suggereix que aquestes, si bé faran mal a Rússia, estan majoritàriament dissenyades per deixar que Rússia segueixi venent petroli i gas natural a la resta del món, i per tant, no li fan mal allà on és més vulnerable.
Fer-se adults amb l’hidrogen
La crema de combustibles fòssils com a forma principal de subministrament d’energia no és sostenible, ni tan sols en el curt termini, perquè es basa en un recurs finit i té un impacte clar i devastador en el medi ambient i en la salut de les persones. D’altra banda, fomentar un sistema energètic basat en recursos renovables és una aposta arriscada si abans no es resolen dos grans problemes com són l’emmagatzematge d’electricitat i l’electrificació de sectors amb gran consum energètic. Són dos reptes majúsculs que a dia d’avui no tenen ni una solució clara ni una solució única. Potser la conversió d’electricitat renovable en un combustible sintètic emmagatzemable i transportable, com podria ser l’hidrogen generat per l’electròlisi de l’aigua, és l’única solució integral al problema actual de l’energia. Catalunya (i Espanya) tenen condicions per ser protagonistes de la revolució de l’hidrogen si esdevenen líders del desenvolupament de les tecnologies de producció, transport i ús d’aquest combustible renovable.