Pau Vall-Prat analitza els orígens de la competició política entre elits a partir del cas català. Tot fent èmfasi en elements econòmics i polítics, presenta un apunt que explora els factors que van facilitar l’auge de la Lliga Regionalista a principi del segle xx i la consolidació d’un nou eix de competició política.
Entre concerts i xarangues: festes majors i eleccions municipals
Enguany tornarem a les urnes. Després d’un període llarg sense votacions —o curt, segons com es miri— el 2023 passarem pel col·legi electoral dues vegades: a final de maig, amb...
Economia, identitat i secessió. Una anàlisi global i alguna reflexió sobre el cas català
Xavier Cuadras Morató escriu una entrada sobre una investigació recent que pretén respondre la pregunta de si les tensions secessionistes que afecten molts països es poden explicar més aviat per les diferències de renda per capita entre els diferents territoris que els componen o, al contrari, cal recórrer a la persistència d’altres factors diferenciadors de tipus cultural o lingüístic.
El secesionismo catalán y la cuestión de la confianza social
A partir d’un article recent, Miguel Angel Borrella-Mas i Martin Rode exploren l’evolució de la confiança social durant el conflicte secessionista català. La confiança social catalana pràcticament no va canviar entre 2010 i 2019 i en relació a la mitjana espanyola, els indicis apunten mes aviat a un augment temporal i petit de la confiança després de que la secessió es convertís en una opció política real a partir de 2012. Després va tornar a baixar. Els resultats estarien en línia amb diversos estudis que troben que un fort nacionalisme cívic està vinculat amb nivells elevats de confiança social.
The Cost of Political Uncertainty: Evidence from Catalonia
Which are the economic costs of more autonomy and independence? Using four main events that have characterized the relationship between Catalonia and Spain during the last decades, Vincenzo Galasso provides...
Les finances de la Generalitat de Catalunya: escenaris de futur
La relació política entre Catalunya i Espanya pot configurar-se en diferents escenaris, amb implicacions econòmiques i financeres per a Catalunya i la Generalitat. La Núria Bosch i la Maite Vilalta ens expliquen com el futur de les finances de la Generalitat de Catalunya dependrà de quins siguin aquests escenaris.
Escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya: implicacions econòmiques i financeres
En l’entrada d’avui, Antoni Castells analitza els diferents escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya. La característica substancial d’aquests escenaris és el grau d’autogovern que ofereix cada un d’ells, a nivell competencial, politicoinstitucional i financer. Els escenaris a considerar són quatre: el manteniment de l’statu quo, el federalisme, l’acord bilateral i la independència, gairebé tots ells amb diferents subescenaris. Castells analitza els efectes economicofinancers dels diferents escenaris i com es materialitzen en dues variables bàsiques: recursos de la Generalitat i variació del PIB.
Les “bombolles” espacials i l’efecte en el capital social
En aquesta entrada, el Toni Rodon, professor de la UPF, analitza si els municipis de Catalunya on la segregació és més elevada tenen actituds polítiques diferents o voten diferent. L’anàlisi confirma que a Catalunya hi ha una relació negativa entre la segregació i el capital social, la qual cosa suggereix que a l’hora d’elaborar polítiques públiques cal focalitzar l’atenció en com es distribueixen els individus per l’espai. La recerca està finançada per la Fundació Catalunya-Europa en el marc de l’Ajut a la Recerca “Llegat Pasqual Maragall”.
Explicar els moviments per l’autodeterminació a Europa
En poc més de dos segles el sistema internacional d’estats ha passat de vint-i-tres a gairebé dos-cents membres, a raó de gairebé un nou estat cada any. Els autors exploren la diversitat de moviments per l’autodeterminació a Europa a partir d’una nova base de dades basada en els resultats electorals de les regions de tots els estats membres de la Unió Europea (amb l’afegit del Regne Unit) i una bateria d’indicadors regionalitzats sobre aspectes d’actituds polítiques, economia i societat.
