En l’àmbit educatiu, la pandèmia de la Covid-19 es va traduir en sis mesos sense escola presencial, posant de manifest els defectes d’un sistema educatiu amb greus problemes estructurals. Avui revisem cinc processos a través del quals s’ha incrementat la desigualtat educativa durant el confinament
Decentralized Wealth Taxation: The Effects of Mobility on Revenues and Inequality
Today’s post uses taxpayer’s data in Spain over 2005-2015, to show that the stock of wealthy individuals living in Madrid has increased following Madrid’s zero-rating the wealth tax after 2011 (the only region characterized by a zero effective tax rate on wealth). The post continues to analyze the impact of tax competition and the resulting mobility on regional tax collection and inequality.
Experiències per fer efectiu el dret a l’habitatge
El maig de 2021, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) va aprovar un ampli informe sobre el dret a l’habitatge. L’informe pretén fer una aproximació als...
Aprenentatges d’un experiment amb una política de rendes a Barcelona
L’any 2016, l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el projecte pilot B-MINCOME, una mesura innovadora per intentar treure famílies vulnerables de l’exclusió socioeconòmica, cofinançat...
Dels efectes de la pandèmia sobre la desigualtat de gènere dins i fora de la llar.
La pandèmia ha accentuat les bretxa de gènere en el total d’hores treballades dins i fora de la llar. En aquesta entrada es proposen algunes mesures per revertir aquesta tendència....
Docència en línia i biaix de gènere
La Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ens informava fa pocs mesos que, a Catalunya, les dones ocupen només el 22,8% de les places de catedràtic. Igualment, tan sols...
L’índex socioeconòmic territorial de Catalunya
L’Idescat ha elaborat l’índex socioeconòmic territorial (IST): un índex sintètic per petites àrees (agrupacions censals) que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex IST revela l’existència d’importants diferències socioeconòmiques, no només entre municipis, sinó també dins dels municipis. Les administracions públiques poden utilitzar l’índex com a eina auxiliar en la planificació i la gestió, i també identificar les àrees geogràfiques que requereixen més recursos. També és una font útil per a la recerca.
Cost de la vida, risc de pobresa i polítiques públiques
Conèixer la distribució territorial del cost de la vida, a nivell regional, per àrees urbanes i ciutats, és molt rellevant, tant per a l’anàlisi d’aquestes dades de forma directa, com per l’efecte que tenen en el càlcul d’indicadors que afecten el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques. Aquest és el cas del càlcul del PIB o la renda de les llars per capita, o del nombre de persones que, en un territori, estan en una situació de risc de pobresa.
El multiplicador local de Barcelona en les polítiques públiques socials
En el marc de les polítiques socials hi ha un debat sobre les polítiques més eficaces i eficients, tant pel que fa a la tipologia de les mesures, com als beneficiaris i els imports. Aquest article presenta un cas pràctic de càlcul de multiplicador local a la ciutat de Barcelona dut a terme en el marc del projecte europeu B-MINCOME de lluita contra la pobresa i la desigualtat.