Un dels debats més candents a Catalunya, com en molts altres països, és el de la igualtat de gènere. Com aconseguir una societat més igualitària? No són poques les converses que acaben amb un resignat ”això és cultural i la cultura és difícil de canviar”, cosa ens porta a la pregunta següent: com canvia la “cultura”? O, més concretament, com canvien les normes socials sobre els rols de gènere?
Aquesta pregunta és la que va motivar la recerca que vam dur a terme i que es va publicar en un article acadèmic en coautoria amb Joan Costa-Font (també autor a 5centims.cat) i Julia Philipp.
Què en sabem dels canvis en les normes socials de gènere?
Ara per ara en sabem relativament poc, de com canvien les normes socials, i hi ha dues teories contraposades. La primera ens diu que les normes socials es formen abans d’arribar a l’edat adulta i romanen força estables al llarg de la vida. Per tant, aquí el canvi d’actituds seria possible només de generació en generació. La segona, en canvi, suggereix que canvis socials aguts (ex. una crisi) o personals (casaments, divorcis, paternitat, etc.) poden comportar un canvi de normes socials persistent.
Què hem fet en aquest article?
Nosaltres ens hem enfocat en la segona teoria i hem analitzat com la criança de filles (a diferència dels fills) pot modificar les normes socials sobre els rols de gènere. Utilitzant dades longitudinals del Regne Unit[1] hem analitzat com el fet de tenir una nena —en contraposició a un nen— afecta normes socials sobre els rols de gènere. El valor afegit de la nostra recerca és que analitzem l’efecte de la criança de filles sobre les normes socials del pare i la mare en diverses edats de la filla.
L’anàlisi inclou controls sociodemogràfics i també té en compte problemes d’endogeneïtat potencials. Aquests problemes s’intenten mitigar mitjançant efectes fixos individuals en l’anàlisi i anàlisis de robustesa, que inclouen només el primer infant de la mostra i tenen en compte els efectes dels divorcis, que poden causar la desaparició no aleatòria de les observacions de la mostra.
Els resultats —vegeu la Taula 1 més avall, i per veure resultats complets aquí— mostren que, efectivament, la criança d’una filla, a diferència de la criança d’un fill, està relacionada amb unes actituds sobre les normes socials menys tradicionals per part del pare, i això passa quan la filla té sis anys o més (i no abans). Per contra, la criança de filles no comporta cap canvi en les actituds de la mare.
Més concretament, la criança d’una filla redueix entre tres i quatre punts percentuals la probabilitat que el pare tingui actituds de gènere tradicionals (depèn de l’edat de la filla). Per als homes sense filles la probabilitat de tenir actituds tradicionals és d’un 37% i, per tant, el nostre resultat indica una disminució de tres o quatre punts percentuals —o d’entre un 8% i 11% en aquesta probabilitat—, que és força significativa.
Taula 1
Com s’expliquen els resultats?
Aquests dos detalls —l’edat de la filla i la diferència de resultats entre pare i mare— són rellevants per entendre la intuïció darrere els resultats i per tant el mecanisme de canvi. Criar una filla comporta per a molts pares una exposició a noves visions del món i a noves desigualtats amb què aquests pares no s’havien trobat mai abans de manera tan directa. Aquest no seria el cas de les mares, que ja haurien estat exposades prèviament i personalment a aquestes visions i desigualtats (teoria de l’exposició).
Pel que fa a l’edat de la filla, el fet que els pares canviïn les actituds quan aquestes tenen sis o més anys està en línia amb la recerca feta en el camp de la psicologia que apunta que els infants comencen a adonar-se dels estereotips de gènere a l’edat dels sis anys, i que la pressió social comença a augmentar a la preadolescència.
I el canvi d’actituds es transforma en canvi de comportament?
Sí! En l’estudi analitzem si per parelles que conviuen tenir una filla afecta la probabilitat que l’home treballi mentre que la dona no treballi. La nostra anàlisi – veure Taula 2 més avall – suggereix que la criança de filles de sis anys o més comporta una reducció en aquest patró més patriarcal en set punts percentuals.
Taula 2
A mode de conclusió…
La persistent desigualtat de gènere en l’àmbit laboral té múltiples causes, una de les quals, que ha anat rebent una importància creixent en els últims anys, són les normes socials sobre els rols de gènere. De fet, un article publicat recentment a 5cèntims.cat per la nostra editora i autora Lídia Farré parlava precisament de com aquestes normes socials poden ajudar a entendre l’agreujament de la bretxa de gènere en total d’hores treballades dins i fora de la llar durant la pandèmia. I més enllà de la pandèmia, no són pocs els articles que associen unes normes socials tradicionals amb una bretxa salarial i laboral ampla (vegeu aquí, aquí i aquí alguns exemples).
Part de la solució passa, per tant, per un canvi actitudinal i de normes socials. La recerca aquí exposada suggereix que canviar les actituds no és quelcom que només pugui passar a llarg termini, sinó que hi ha factors que poden contribuir al canvi dins d’una mateixa generació i al llarg del cicle vital. Cal més recerca sobre altres factors de canvi, i més concretament, sobre factors de canvi que puguin ser causats per polítiques públiques.
[1] Les dades són de la British Household Panel Survey (BHPS) i la mostra BHPS de la UK Household Longitudinal Study (UKHLS). Són de caràcter biennal des de l’any 1991 al 2012, i tenim un total de 48.882 observacions que corresponen a 11.405 individus.
