El perquè de les pensions
El sistema de pensions és un dels gran pilars de l’estat del benestar. Hi ha moltes raons que permeten justificar l’existència d’un sistema de pensions o sistemes d’incentius a l’estalvi ja sigui individual, col·lectiu o públic.
La raó més clàssica que els economistes utilitzem és la teoria del cicle vital, segons la qual les persones preferim mantenir un consum relativament estable al llarg dels anys. Per aquest motiu, mitjançat l’estalvi, desplacem renda dels moments vitals en què aquesta és superior al consum (persones d’edat mitjana) als moments en què la renda cau per sota de les previsibles necessitats de consum (en l’etapa de vellesa). Malgrat aquest desig de mantenir un consum estable, la vida és, per sort o per desgracia, més complicada i les persones no tenim una capacitat de càlcul suficient, no podem predir el futur i els plans canvien, tant pel que fa a la renda i, per tant, a la capacitat d’estalvi, com al consum o les despeses. Els motius d’aquestes trajectòries alternatives poden ser conseqüència tant de factors cíclics, com les crisis econòmiques, com de factors més estructurals, com la digitalització de l’economia. En aquest esquema, les pensions farien una funció d’assegurança social.
Figura 1. Fluctuacions de la renda en diferents etapes de la vida
Figura 2. Fluctuacions de la renda dintre de l’etapa adulta
Una altra justificació per forçar o incentivar l’estalvi durant la vida laboral amb vista a l’edat avançada és més propera a l’economia del comportament. Segons aquesta teoria, que ha guanyat molt d’atractiu en els darrers anys, les persones podríem estar estalviant massa poc per a la nostra jubilació per culpa dels nostres biaixos, com ara un excessiu optimisme sobre el nostre futur laboral o per posar més valor a les recompenses properes que a les futures. D’acord amb aquesta teoria, les pensions públiques o la legislació que les forci a nivell privat, corregirien aquests biaixos i incentivarien un comportament més “racional”.
Tipus de sistemes de pensions
Des del punt de vista organitzatiu, una primera classificació dels sistemes de pensions els situaria en un espectre en què hi ha diverses possibilitats resultat d’una hibridació entre dos extrems:
- Sistemes individuals, entesos com els de capitalització, en els quals els beneficis van vinculats a les aportacions de l’individu durant la seva vida laboral. Aquests sistemes poden ser públics o privats.
- Sistemes de repartiment, que implica entendre la política de pensions com una política social que busca assegurar el benestar i l’atenció a la gent gran. Aquesta és la justificació dels grans sistemes públics de repartiment, tant dels de tipus assistencial (tipus Beveridge) com dels de tipus contributiu, vinculats al treball i, en general, subjectes a mínims i màxims (tipus Bismarck).
El sistema públic espanyol és un sistema de repartiment i es basa en els principis bàsics de solidaritat, sostenibilitat, suficiència i equitat.
Què ha passat els darrers anys?
Econòmicament els determinants de la nostra pensió són molt diferents en funció dels dos tipus de sistemes. Per una banda, en els sistemes de capitalització, la pensió rebuda dependrà de les contribucions fetes i dels tipus d’interès vigents durant la vida de la persona. Per l’altra banda, en els sistemes de repartiment, en els quals la pensió és pagada per la generació actualment al mercat laboral, la pensió dependrà de variables demogràfiques, del mercat laboral i del creixement econòmic.
- Tipus d’interès
La caiguda estructural dels tipus d’interès —els motius de la qual donarien per tota una altra entrada— ha provocat que, de fet, en els darrers anys els bons de deute públic, una inversió habitual dels fons de pensions, no hagin estat una eina efectiva per protegir-se de la inflació. Més tècnicament, els bons han estat una mala eina per traslladar estalvi intertemporalment.
Figura 3. Tipus d’interès globals
- Demografia
De forma no independent a la caiguda dels tipus d’interès, la demografia també ha tingut un comportament advers sobre la sostenibilitat de les pensions. Un menor creixement de la població i una força laboral que representa una proporció cada vegada més petita de la població total a causa d’una incorporació més tardana al mercat laboral, l’endarreriment de decisions de fertilitat i l’increment de l’esperança de vida suposa una pressió afegida al nostre sistema.
- Creixement econòmic
Estructuralment, el creixement econòmic als països desenvolupats s’ha estancat després de l’esgotament de diversos factors que l’havien impulsat en les darreres dècades com ara l’increment de la participació de la dona a la força laboral o els avenços tecnològics propiciats per les tecnologies de la informació, entre d’altres. Entre els factors que havien impulsat el creixement en aquest segle i que tampoc tindran continuïtat destacaria que la incorporació de la Xina a l’economia global ja s’ha completat i que l’impuls de certs sectors (com l’immobiliari) s’ha demostrat vulnerable i amb potencials conseqüències nefastes.
Perspectives per a les pensions
Un primer punt d’esperança per a les pensions prové del potencial impacte en el creixement econòmic d’algunes tendències globals de fons com ara la digitalització o la gestió de l’emergència climàtica. Aquests dos factors poden aportar creixement per la inversió que requereixen i pel possible impacte en el creixement potencial a llarg termini. En aquest sentit, caldrà reflexionar sobre les polítiques públiques per assegurar que aquests beneficis es materialitzen i, tant o més important, que arriben a tots els sectors i agents econòmics, ja que aquests factors tendeixen a fer augmentar tensions preexistents com ara la desigualtat econòmica —una altra vegada un tema per tota una entrada.
Un repte específic al qual ens enfrontem és la reforma del sistema públic de pensions. Les diferents reformes que inclouen l’aplicació d’índexs de revalorització i la introducció de factors de sostenibilitat s’han suspès o se n’ha ajornat l’aplicació. El resultat és que, a curt termini, el fons de reserva de la Seguretat Social ha estat exhaurit. De fet, donada l’existència d’un préstec bancari al fons es podria considerar que està en posició deutora.
Considerada la inèrcia i la dificultat de canviar les variables demogràfiques relacionades amb, per exemple, les decisions de fertilitat, un punt d’incidència podria ser millorar la ràtio de dependència afavorint un increment de la força laboral. L’allargament de la vida laboral generat per l’endarreriment de l’edat de jubilació és una política assenyada.
Tot i que la voluntat política per incidir en aquesta mena de polítiques amb reformes necessàries s’ha demostrat reduïda. Malauradament les opcions per assegurar que les actuals generacions seguiran tenint dret a alguna pensió passa per polítiques valentes i transversals. En aquest sentit, la necessària reforma del mercat laboral espanyol que n’afavoreixi el funcionament i permeti reduir l’elevat atur estructural, especialment entre els més joves, va intrínsecament lligada a la de les pensions per assegurar la sostenibilitat del sistema.
La imatge de capçalera està subjecta a llicència creative commons
