Aquesta entrada sintetitza el document de treball “Les limitacions de les enquestes salarials per reflectir la precarietat laboral”.
Introducció
El salari brut anual mitjà reflecteix els ingressos laborals dels treballadors i treballadores i és un dels principals indicadors en l’àmbit salarial. Els ingressos laborals són una aproximació a la renda de les persones i, especialment, al funcionament del mercat de treball.
Limitacions de l’Enquesta d’estructura salarial
A Catalunya, hi ha diverses fonts d’informació salarial i, en molts casos, el salari mitjà que estimen difereix substancialment. L’Enquesta d’estructura salarial (EES) és una de les més utilitzades per la dimensió de la mostra i perquè proporciona informació de les característiques personals i laborals. El disseny de l’EES, però, planteja alguns dubtes sobre si reflecteix adequadament els nivells salarials.
En primer lloc, la mostra exclou les persones que no estaven donades d’alta a la Seguretat Social durant tot el mes d’octubre i un altre mes sencer addicional. Això fa que quedi fora de l’estadística un 24 % de la població assalariada, concentrada a la part baixa de la distribució salarial.
En segon lloc, el salari mitjà anual publicat a l’EES s’ajusta suposant que els individus han treballat tots els dies de l’any en les mateixes condicions que els dies efectivament treballats1 per poder obtenir resultats comparables entre individus. L’ajust, però, no s’efectua en relació amb la jornada de treball dels diferents individus. Així, l’ajust infla el salari dels individus que no han treballat tots els dies de l’any. Al document s’utilitza el terme salari efectiu per referir-se al salari efectivament rebut, i el terme salari ajustat per referir-se al salari, un cop realitzat l’ajust, que es publica a l’EES.
L’anàlisi de l’efecte de l’ajust permet extreure dues conclusions:
D’una banda, l’efecte de l’ajust és significatiu i rellevant. L’ajust salarial serà més intens com menys dies s’hagin treballat. Cal destacar que a l’entorn del 30 % de la població assalariada catalana treballa menys d’11 mesos l’any. En el cas del salari mitjà brut anual de Catalunya, l’efecte de l’ajust el 2018 s’estima en 1.817 €, que comporta que el salari ajustat és un 7,7 % superior al salari mitjà efectiu. Per posar-ho en context, la variació del salari (ajustat) el període 2009-2019 és del 8,9 %. A més, l’ajust varia entre anys: un 7,7 % el 2018, un 6,4 % el 2014 i un 5,9 % el 2010. Això últim fa que una part de la variació salarial observada provingui de l’ajust efectuat, i no de canvis en el nivell salarial real.
D’altra banda, l’efecte de l’ajust és més elevat en les persones que treballen menys dies. Alguns exemples: el salari mitjà brut anual de les persones amb contracte temporal s’ajusta un 24,5 %, mentre que el de les persones amb contracte indefinit s’ajusta un 5,2 %; el salari mitjà del grup d’edat 20-29 anys s’ajusta un 23,4 %, mentre que el del grup 50-59 anys ho fa un 4,0 %, i el salari del 20 % d’individus amb remuneracions més baixes s’ajusta un 29,0 % o més, mentre que el salari del 20 % d’individus amb remuneracions més altes s’ajusta un 2,9 % o menys.
La Mostra contínua de vides laborals com a font complementària
La Mostra contínua de vides laborals (MCVL) conté un univers poblacional més complet2, ja que inclou els individus independentment del nombre de dies treballats. Els individus que l’EES exclou representen a l’entorn del 24 % de la MCVL. El salari brut mitjà de l’economia catalana se situaria a l’entorn dels 21.628 € anuals d’acord amb la MCVL, uns 2.100 € menys que el salari mitjà efectiu estimat amb l’EES (23.735 €) i 3.925 € menys que el salari mitjà ajustat de l’EES (25.553 €). Amb relació als dies treballats, la diferència també és substancial: la mitjana dels dies treballats a l’EES és de 331,7 per persona, mentre que a la MCVL és de 310,9 quan se sumen les diferents relacions laborals dels individus i de 286,0 quan només es té en compte la relació laboral més llarga3.
L’anàlisi mostra que l’exclusió d’un gruix tan important d’individus a l’EES fa que s’estigui deixant fora de l’estudi una part important de la població que presenta relacions laborals precàries i, per tant, salaris baixos. Mentre que a la MCVL hi ha un 27,6 % d’individus per sota dels 10.000 € si se sumen les diverses relacions laborals o un 31,6 % si només s’agafa la relació més llarga, a l’EES el percentatge baixa fins al 19,4 % fent servir el salari efectiu.
Els ingressos del treball no assalariat en l’Enquesta de condicions de vida
Per comprovar si els individus exclosos de l’EES tenen ingressos substancials provinents de rendes del treball no assalariat, s’utilitza l’Enquesta de condicions de vida (ECV). Els resultats suggereixen que les rendes del treball no assalariat que perceben les persones amb salaris baixos no són rellevants.
Indicadors de desigualtat salarial
L’exclusió d’aquest gruix important d’individus amb salaris baixos també té implicacions en l’estimació d’indicadors de desigualtat. Fent servir la MCVL, l’índex de Gini de la distribució salarial se situa al 0,44 tenint en compte les diferents relacions laborals dels individus, i el decil 9 representa 13,7 vegades el decil 1 (ràtio D9/D1). Amb l’EES, i fent servir el salari efectiu, l’índex de Gini és 0,36 i la ràtio D9/D1 és 7,2. Fent servir el salari ajustat, l’índex de Gini baixa a 0,33 i la ràtio D9/D1 a 5,04.
Conclusions
L’anàlisi duta a terme suggereix que hi ha un gruix notable de persones en situacions laborals precàries i inestables que queden fora de les enquestes que alimenten l’estadística oficial en matèria salarial. Això dificulta que els indicadors reflecteixin adequadament els salaris que reben els treballadors i les treballadores de l’economia catalana.
Quan es parla del salari mitjà, i no dels costos salarials o laborals, el que s’entén és l’ingrés laboral mitjà que reben les persones5: els ingressos que reben de forma efectiva abans o després d’impostos, no els ingressos que haurien rebut si haguessin treballat tots els dies de l’any en les mateixes condicions que els dies que efectivament han treballat. Això darrer és més aviat una espècie de salari de l’economia, quelcom similar al cost salarial que afronten les empreses.
El temps treballat és un dels determinants principals del salari anual que rep un individu. Igualar els dies de treball de manera fictícia pot dificultar la interpretació i la valoració de la seva magnitud, evolució o distribució. També s’ha de tenir en compte que les noves formes de treball poden fer variar el nombre de dies treballats. Realitzar l’ajust salarial també pot camuflar els efectes que generen determinats canvis estructurals sobre els ingressos laborals que reben les persones.
Actualitzar i adaptar les operacions estadístiques i, igualment, fer ús del màxim d’informació possible, com ara els registres administratius de què disposa l’Administració, és imprescindible per disposar d’informació rigorosa i de qualitat que permeti analitzar la situació de l’economia i també dissenyar i avaluar adequadament les polítiques públiques.
1Com queda definit als “Conceptes bàsics” de l’EES: “per obtenir guanys anuals comparables, s’ajusta el salari d’aquells treballadors que no romanen tot l’any en el centre de treball. Per això, se’ls assigna un salari anual equivalent a aquell que haurien percebut treballant tot l’any en les mateixes condicions”.
2Per contra, és una informació procedent de registres administratius no tractats i, per tant, s’hi han fet algunes operacions per tal de depurar les dades.
3L’EES només recull el salari obtingut de l’ocupació vigent en el moment de seleccionar la mostra, per tant no té en compte segones, terceres i altres ocupacions de la mateixa persona assalariada. Quan s’ha utilitzat la MCVL i s’ha volgut aplicar un criteri similar, s’ha decidit seleccionar la relació laboral més llarga de l’individu.
4De fet, quan es calculen amb el salari ajustat es poden entendre com uns indicadors de desigualtat en el salari per jornada de treball, atès el supòsit que tots els individus han treballat els mateixos dies de l’any. En fer el càlcul dels indicadors de desigualtat amb el salari efectiu s’està introduint el factor dels dies treballats al llarg de l’any.
5Per exemple, així es desprèn de les notícies quan es publiquen els resultats de l’Enquesta d’estructura salarial: https://www.ccma.cat/324/quin-es-el-sou-mitja-a-catalunya-consultan-levolucio-i-la-diferencia-per-sexe-i-activitat/noticia/3236537/
La imatge de capçalera pertany a The Central American Group.
