L’objectiu d’aquest apunt és explicar una investigació recent encarregada per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) dins de la seva tasca d’anàlisi i estudi dels mercats. En concret aquest estudi té com a objectiu analitzar el possible impacte de l’entrada de benzineres de baix cost sobre els preus dels carburants a Catalunya en el període 2010-2019.
El mercat de la benzina és un sector fonamental per al desenvolupament del conjunt de l’economia, no només per l’elevat consum que en fan els ciutadans, sinó per ser un element essencial per al transport de pràcticament la totalitat dels béns que es consumeixen. Un exemple clar el vam viure el 2022 amb la forta pujada del preus dels productes energètics, i en particular dels carburants, arran de la invasió d’Ucraïna per Rússia. Qualsevol sobrepreu dels carburants té un impacte directe sobre els consumidors finals i sobre les empreses que els utilitzen per transportar els seus productes, i genera un impacte general sobre l’economia i sobre el nivell general de preus molt significatiu.
És per això que aconseguir un funcionament eficient del mercat de carburants, que garanteixi que els preus s’ajusten al màxim possible al seu cost marginal, és fonamental per garantir la competitivitat de l’economia.
Una manera d’incrementar la competència al mercat és eliminar barreres legals a l’entrada de nous operadors que puguin competir al mercat. De fet aquest era un dels principals objectius del Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació. En aquest Reial decret llei s’introdueixen dues mesures, principalment: d’una banda, permet l’obertura d’estacions de servei a centres comercials, parcs comercials, establiments d’inspecció tècnica de vehicles i zones o polígons industrials; d’una altra, estableix que els contractes verticals tindran una durada màxima d’un any, prorrogable fins a tres. Igualment prohibeix l’establiment de clàusules exclusives que fixin, recomanin o incideixin, directament o indirectament, en el preu de venda al públic del combustible als contractes de subministrament. Com indica Bernardo (2018), aquesta desregulació va afavorir l’entrada de nous operadors, que es va multiplicar per dos respecte dels anys anteriors. No obstant això, l’evidència empírica existent sobre l’efecte de l’entrada de nous operadors al mercat català és reduïda.
El mercat minorista de distribució de carburants a Catalunya
A l’estudi citat, fem ús d’una base de dades que comprèn els preus diaris (tant per a dièsel com per a benzina), i la instal·lació de noves benzineres, del 2010 al 2019. Es va decidir no incloure els anys 2020 i 2021 per la seva afectació amb la pandèmia de la Covid-19. Els preus dels carburants s’han obtingut del web del Geoportal del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. D’aquest mateix lloc web s’obté informació sobre la marca comercial de la benzinera, el municipi i la seva geolocalització. L’explotació d’aquesta base de dades ens mostra que a Catalunya entre 2010 i 2019 hi ha un total de 1.575 benzineres, amb entrades i sortides1. Les grans cadenes concentren entre el 45 % i el 52 % del mercat, depenent de la província; les de baix cost entre el 2 % i el 9 %, i els supermercats, entre el 7 % i el 9 %. Respecte a l’entrada de noves benzineres, en aquests deu anys, arriba a 281. Tot i que n’entren durant tot el període, el nombre de noves benzineres al mercat català té un pic entre 2013 i 2015. Això es pot explicar pel gran nombre de noves benzineres que s’instal·len en zones industrials i comercials, per la desregulació que suposa el Reial decret llei 4/2013. Geogràficament, s’instal·len benzineres noves a gairebé totes les comarques, com s’observa al mapa següent, tot i que les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, i el Baix Llobregat concentren un nombre de benzineres noves més gran que la resta de comarques.
Mapa 1. Localització de les noves benzineres al mapa de comarques catalanes
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Geoportal.
Finalment, si ho analitzem per tipus de benzinera i per província podem veure com la majoria de noves benzineres són les benzineres de baix cost a la província de Barcelona. En el cas de Girona i Lleida, la majoria de noves benzineres són benzineres independents, i en el cas de Tarragona són benzineres en supermercats.
L’efecte de l’entrada de les benzineres de baix cost sobre els preus
Per estimar els efectes d’aquestes noves benzineres sobre els preus de les gasolines hem utilitzat la metodologia de diferències en diferències. El grup de tractament està compost per les benzineres exposades a la instal·lació de noves benzineres, i el de control per benzineres localitzades en àrees no subjectes a la competència de noves benzineres. El mercat geogràfic considerat és el d’una milla (equivalent a 1,6 Km).
A l’equació de preus que estimem, a més d’efectes fixos de benzinera, temps i municipi, controlem per la competència en el mercat, a través del nombre de rivals que cada benzinera té mensualment en el seu mercat geogràfic d’una milla. Les estimacions mostren com l’entrada de noves estacions de servei fa disminuir significativament els preus dels operadors propers. Així mateix, s’obté que l’efecte sobre el preu mitjà de mercat és especialment important en el cas de les benzineres de baix cost per als anys 2013, 2014 i 2015 –al voltant dels 0,5 cèntims d’euro per litre–, just els anys posteriors a la liberalització a la instal·lació en polígons industrials i zones comercials. Tanmateix, aquest tipus de benzinera genera en tot el període una reducció de la mitjana dels preus de mercat. En el cas dels supermercats, la instal·lació de benzineres de baix cost redueix el preu mitjà del mercat significativament –quan s’estudia un període que comprèn fins al 2015, o més endavant–, aproximadament 1 cèntim per litre. Els resultats mostren una reducció significativa dels preus mitjans de mercat quan s’instal·len benzineres en supermercats, des del 2015 al 2018.
Implicacions per a la regulació del mercat de carburants
D’acord amb l’estudi, mesures liberalitzadores del mercat que facilitin l’entrada de nous operadors, especialment estacions de servei lligades a supermercats i companyies de baix cost, provocarien un descens significatiu en els preus pagats pels consumidors, i per tant, un increment del benestar social. No només perquè aquestes benzineres fixen un preu més reduït al mercat sinó perquè provoquen una reducció significativa del preu en les benzineres ja instal·lades. L’extensió de mesures liberalitzadores com ara les introduïdes el 2013 i que permetin l’entrada de nous operadors a vies de gran capacitat o carreteres amb densitats de trànsit elevades tindria un impacte significatiu sobre els preus pagats pels consumidors al mercat. En aquest sentit seria interessant reduir els tràmits burocràtics necessaris per obrir una benzinera, així com reduir o eliminar les restriccions que els governs locals introdueixen als seus plans urbanístics i d’ús del sòl i que moltes vegades suposen barreres legals impossibles de superar pels petits operadors que volen entrar a competir en el mercat.
Així mateix, s’observa que la instal·lació de benzineres de baix cost va tenir lloc principalment en zones urbanes densament poblades, i especialment, a la província de Barcelona. Per tant, en zones que ja comptaven amb un nivell de competència relativament elevat. Promoure la instal·lació de benzineres de baix cost i de benzineres de supermercats en zones menys densament poblades podria tenir efectes especialment positius en termes de reducció de preus. Les polítiques públiques, per tant, haurien d’estar focalitzades a promoure la instal·lació de benzineres de baix cost a les províncies de Tarragona, Girona i Lleida.
1 No considerem 26 benzineres que pertanyen a cooperatives agrícoles, ja que no es poden considerar un competidor del mercat.
La imatge de capçalera pertany a FROET de Pixabay.
