Les migracions circulars, popularment conegudes com a temporeres, estan rebent un interès cada vegada més gran per part de les institucions polítiques i econòmiques i els mitjans de comunicació. A diferents nivells, des del local (Última Hora, 2022), l’estatal (RTVE, 2024) i l’internacional (UN Migration, 2024), s’està posant sobre la taula aquesta tipologia migratòria com a mecanisme alternatiu a les migracions permanents. Definides com el moviment sistemàtic i continu entre el lloc d’origen i un o més destins migratoris durant un període curt de temps, predominantment de forma estacional, la mobilitat circular es veu com un mitjà per ajudar a resoldre qüestions com ara el dèficit de mà d’obra, el creixement dels preus de l’habitatge, la fugida de cervells o la immigració irregular.
El paper i la importància d’aquests fluxos de població no és nou. La temporalitat de la migració és un fet consubstancial dels moviments humans. Un estudi que reuneix els principals episodis migratoris al món occidental al llarg dels segles XX i XXI mostrava que el percentatge de migrants que deixen els països de destí abans dels cinc anys d’estada oscil·la entre el 20 i el 75 % del total de migrants (Dustmann i Görlach, 2016). Dintre del conjunt de la mobilitat temporal, les migracions circulars són de les formes de mobilitat humana més rellevants a la història i en l’actualitat, sovint vinculades a les collites i a la demanda temporal a la indústria i els serveis (vegeu, per exemple, Lucassen [2022]).
Quin impacte ha tingut i té aquesta decisió migratòria sobre la inserció social dels migrants a les regions d’acollida? Aquesta pregunta resulta especialment important, ja que l’evidència disponible mostra que una part significativa dels migrants modifiquen els seus plans inicials de retorn, sigui per retornar finalment o sigui per establir-se permanentment. Els encara escassos estudis dedicats a les migracions temporals en el seu conjunt suggereixen que independentment de la decisió final els plans inicials poden tenir un impacte sobre la inserció social del migrant. Així, els migrants amb intenció de retornar podrien tenir menys interès a adquirir capital humà i social específic de l’àrea de destí. Igualment, tendirien a escollir ocupacions amb menys possibilitats de promoció, però que possibiliten més acumulació de capital per ser invertit a l’origen, i a intensificar les hores de treball.
No obstant això, les investigacions sobre aquesta qüestió tant per a economies actuals, com especialment per al passat, continuen sent escasses i restringides a altres tipologies de migracions temporals. La manca d’estudis sobre les migracions circulars resulta més significativa si tenim en compte la seva naturalesa singular. Partint dels plantejaments de la literatura, en un article publicat recentment (García-Barrero, 2023), vaig intentar aportar una mica de llum a la qüestió a través d’un cas de transcendència històrica i actual a Espanya: el boom turístic espanyol dels anys seixanta i setanta. En concret, l’impacte de la migració interior circular a la regió on el fenomen turístic va ser major: les Illes Balears.
A les Illes Balears aquest procés va suposar un canvi estructural profund impulsat per la construcció d’una oferta d’allotjament de més 1.000 hotels i pensions que aportaren més de 200.000 places turístiques noves. La turistificació de l’economia transformà la dinàmica migratòria de l’arxipèlag i d’altres destins turístics espanyols. D’acord amb informes governamentals i estimacions pròpies, entre el 40 i el 50 % dels fluxos migratoris durant aquest període comprengueren moviments de població circulars motivats per la temporada turística. No obstant això, una part molt elevada acabà per establir-se permanentment. Provinents principalment de comarques rurals de l’interior del sud d’Espanya, la població no nascuda a l’arxipèlag passà del 8 % l’any 1950 al 27 % el 1981 (vegeu la taula 1).
Taula 1. Evolució de la població nascuda a un altra província o un país estranger sobre el total
Per dur a terme aquesta investigació vaig utilitzar fonts d’arxiu que varen fer possible obtenir microdades a escala d’empresa d’un terç del mercat de treball turístic a les Balears el 1969, just en el pic de la construcció hotelera. L’explotació d’aquestes fonts ens assenyala tres aspectes molt significatius de com es va desenvolupar la migració temporera. Primer, la decisió migratòria va estar vinculada a estratègies d’acumulació de capital i retorn a l’origen. Com vaig mostrar en un altre article (García-Barrero, 2024), els migrants circulars eren més propensos a migrar des de municipis especialitzats en el cultiu de l’olivera i on existia una menor desigualtat en la distribució de la terra (vegeu la figura 1). De novembre a febrer, la collita de l’oliva a casa es feia compatible amb la temporada turística a l’estiu als destins turístics mediterranis. La menor desigualtat de la terra reduïa el monopsoni en el mercat de treball i feia factible l’accés o ampliació de la propietat agrària.
Figura 1. Nombre de migrants a la indústria turística i especialització en l’oliva
Segon, també eren més propensos a la concentració en determinats establiments turístics. Aquesta característica va en consonància amb la forma de migrar, en grups o quadrilles, i amb l’àmplia implementació de la contractació en origen per part dels empresaris. Per últim, encara que molts migrants volguessin, existien barreres importants per establir-se permanentment. L’estacionalitat del mercat de treball, la inexistència de fórmules legals com ara el contracte fix discontinu o l’escassetat d’habitatge a curt termini dificultaven el canvi permanent de residència.
Dintre d’aquest context, quina capacitat tingueren els migrants per aprofitat el context d’intens canvi i mobilitat ocupacional? Tant l’anàlisi descriptiva, com l’economètrica a partir de regressions OLS, indica que els diferencials de capital humà, tant general com específic del sector turístic, i la discriminació de gènere foren claus per entendre la desigualtat salarial durant aquest període. Així, el menor capital humà explicaria de forma substancial que els migrants del sud d’Espanya registressin salaris molt per davall dels locals.
No obstant això, la preponderància de les migracions circulars dintre dels fluxos migratoris fa pensar que una part significativa de la desigualtat salarial també podria estar vinculada amb la temporalitat de la migració. Per analitzar aquesta qüestió, analitzo amb regressions OLS si l’estatus de migrant circular implica una penalització en comparació amb migrants residents a les Balears que reuneixen característiques personals, demogràfiques i professionals similars. Els resultats suggereixen que existiria entre un 6 i 14 % de penalització salarial. Encara més important, aquesta penalització s’incrementaria a mesura que els anys de migració circular augmenten.
En segon lloc, examino si la generació de xarxes amb locals, el coneixement del mercat de treball i la segregació foren factors clau per entendre els nivells salarials. Com hem vist, per la naturalesa d’aquestes migracions –migració estacional de curt termini, segregació a l’arribada i majors incentius per al retorn–, aquestes variables resulten especialment sensibles. Els resultats de l’exercici economètric indiquen la importància de la generació de xarxes amb locals i altres migrants i reafirmen el paper del capital humà específic. Així, per exemple, un increment logarítmic del nombre de treballadors del mateix municipi a la mateixa empresa redueix el salari un 8 %.
Per tant, aquesta recerca mostra que els migrants varen tenir menys capacitat per aprofitar les oportunitats sorgides del boom turístic no únicament perquè tinguessin nivells més baixos de capital humà. Els incentius per retornar i les dificultats per establir-se foren un obstacle per aconseguir la mobilitat social a les Balears.
Investigacions en marxa cerquen amplificar i corroborar aquests resultats a partir de mostres longitudinals que analitzin les possibles conseqüències en el llarg termini d’aquest episodi migratori. Encara així, aquesta recerca emfatitza la importància d’incloure la temporalitat de la migració com un factor explicatiu a l’hora d’entendre el grau d’inserció dels migrants durant els processos migratoris en el present i el passat. A més, amb combinació amb futura evidència podria impulsar el disseny de polítiques migratòries que tinguin en compte l’especificat d’aquests tipus de fluxos migratoris, i que incideixin particularment en la monitorització estadística i la implementació de polítiques laborals i assistencials que ajudin a una inserció social dels migrants més favorable.
La imatge de capçalera pertany a Víctor Mendoza de Pixabay
