Els esforços de Barcelona per construir una economia circular es fonamenten en una gran despesa continuada en la gestió de residus. Els serveis de neteja i de recollida de residus de la ciutat són la seva contracta més gran, valorada en gairebé 300 milions d’euros anuals, i dona ocupació a 4.400 treballadors. Malgrat aquesta inversió substancial, la taxa de reciclatge de Barcelona es manté estancada en menys del 40 %, molt lluny de l’objectiu de la ciutat del 60 % per al 2030. Amb els mètodes actuals, aquest objectiu sembla cada vegada més difícil d’assolir.
Mentrestant, els recicladors informals (ferrovellers o drapaires, en català; chatarreros, en castellà), contribueixen significativament al reciclatge recollint metalls que, d’altra manera, anirien a la incineradora o a l’abocador, però no reben cap compensació pels serveis ambientals que ofereixen. Malgrat la seva contribució, els recicladors continuen sent un dels grups socials més pobres i marginats de Barcelona. Aquesta és la paradoxa del sistema de gestió de residus de la ciutat: un sector formal massiu lluita per assolir uns objectius de reciclatge, mentre els treballadors informals contribueixen estructuralment als mateixos objectius sense reconeixement ni recompensa. En aquest apunt, compartim els resultats del projecte de recerca WasteCare, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, en el qual vam fer una enquesta i entrevistes tant a ciutadans com a recicladors.
Recicladors i circularitat
La nostra investigació demostra que a Barcelona hi ha més de 3.000 recicladors informals que, de mitjana, guanyen uns 20 euros al dia. Aquests recicladors recullen al voltant de 120 kg de ferralla per persona i dia, normalment amb un carretó de supermercat. Reciclen més de 100.000 tones de metall anualment, de manera que contribueixen significativament al reciclatge de metalls de la ciutat. Sense la seva feina, les taxes de reciclatge de Barcelona serien encara més baixes. Els recicladors són una part crucial dels fluxos de materials de la ciutat –el que els economistes ecològics anomenem “metabolisme social”– però la seva feina està invisibilitzada, infravalorada i, fins i tot, ignorada per les estratègies oficials de gestió de residus.
La marginació dels recicladors
Malgrat les seves contribucions ecològiques i econòmiques, els recicladors s’enfronten a la marginació principalment en tres eixos clau:
- Marginació legal. La majoria dels recicladors (el 78 %) són migrants sense papers (principalment senegalesos), exclosos de l’ocupació formal i exposats a la vulnerabilitat legal. La manca d’estatus legal els obliga a treballar a l’ombra, i sotmesos a l’assetjament i l’explotació.
- Marginació econòmica. Els recicladors guanyen menys de 500 euros al mes, tot i treballar fins a 60 hores a la setmana. Els seus ingressos són inestables, i la majoria són individus sense llar. Tot i que ajuden la ciutat a complir els seus objectius ambientals, continuen atrapats en la pobresa precària, incapaços d’assolir una remuneració digna per la seva feina ecològica i econòmica.
- Marginació laboral. Aquests treballadors operen sense contractes, sense equip de protecció i sense prestacions socials. La seva feina és perillosa i físicament exigent, però no reben cap reconeixement ni suport formal.
La interdependència entre ciutadans i recicladors
Tot i que els recicladors estan marginats per les polítiques oficials, estan lluny de ser invisibles en la vida diària de la ciutat. De fet, els resultats de la nostra enquesta representativa mostren que molts ciutadans depenen d’ells per gestionar objectes no desitjats. Les llars sovint deixen mobles o electrodomèstics al costat dels contenidors, sabent que els recicladors els recolliran. Aquesta “reciprocitat silenciosa” revela una interdependència entre els ciutadans i els recicladors que no es reconeix en els sistemes formals de gestió de residus.
- Responsabilitat compartida en la gestió de residus. Molts ciutadans no gestionen els seus residus sols; depenen de xarxes informals, com ara familiars, amics o recicladors, per gestionar objectes difícils de llençar. Aquesta relació informal facilita el reciclatge i la reducció de residus, i ressalta el paper dels recicladors en els esforços de la ciutat per ser més sostenible.
- Interaccions quotidianes. Els ciutadans informen d’interaccions freqüents i positives amb els recicladors. Aquestes interaccions sovint impliquen deixar objectes en llocs accessibles, intercanviar béns o oferir petites formes d’assistència. Els recicladors són una presència familiar a la majoria de barris, i la seva feina és reconeguda per aquells a qui serveixen, encara que continuï sent oficialment ignorada.
Solucions de política pública: tres dimensions per millorar
Per resoldre els reptes als quals s’enfronten els recicladors, les intervencions polítiques haurien de centrar-se en tres àrees principals:
- Contractació i regularització. Els recicladors demanen estatus legal i contractes laborals formals per accedir als drets i proteccions laborals bàsics. Regularitzant el seu estatus i integrant-los en el sistema formal de gestió de residus, la ciutat pot millorar tant els mitjans de vida com l’eficiència dels esforços de reciclatge. El reconeixement legal proporcionaria salaris justos, seguretat laboral i proteccions socials.
- Serveis socials. Els recicladors han de tenir accés a serveis socials essencials, incloent-hi atenció sanitària, l’habitatge i l’educació. Proveir d’equip de protecció, serveis sanitaris i programes per abordar la precarietat en l’habitatge ajudaria a alleujar la pobresa extrema en què viuen molts recicladors. Aquests serveis són vitals per millorar la seva qualitat de vida i garantir que la seva feina es faci de manera segura.
- Integració en la gestió de residus. El desplegament de contenidors intel·ligents com a part de la contracta de gestió de residus de la ciutat 2022-2030 suposa una amenaça significativa per als recicladors. Aquests contenidors, que requereixen una targeta o una aplicació per accedir-hi, podrien bloquejar els recicladors de les fonts de materials que necessiten. A Buenos Aires, Argentina, contenidors similars van ser anomenats “antipobres” perquè priven els recicladors informals del seu mitjà de vida. Si aquests contenidors s’implementen sense tenir en compte el paper dels recicladors, podria agreujar la seva marginació en menysprear les seves contribucions al reciclatge.
Cal que la ciutat integri els recicladors en la seva estratègia de gestió de residus. Això podria incloure la formalització de la seva participació a través de contractes laborals, de cooperatives o de la creació de clàusules específiques en futurs contractes de neteja i recollida de residus que garanteixin als recicladors l’accés a materials reciclables. Proveir de contenidors o punts de recollida designats per als materials en els quals se centren i proveir-los d’un equip de protecció milloraria encara més les seves contribucions a l’economia circular de la ciutat. Una altra opció seria imaginar un sistema de recollida porta a porta a càrrec dels recicladors per recollir metalls i residus voluminosos, organitzat a través d’una aplicació com Byewaste. Aquest sistema s’ha implementat en ciutats neerlandeses i podria complementar els punts verds existents, que han demostrat ser cars i ineficaços per recollir residus no tradicionals, com ara llibres, joguines i aparells electrònics, ja que els ciutadans tenen mandra o troben difícil portar-hi aquests residus reciclables.
Podem continuar ignorant els recicladors? Una economia circular que inclogui tothom
Els recicladors de Barcelona són essencials per assolir una economia una mica més circular, però continuen marginats i exclosos dels sistemes econòmics i socials formals. Els serveis ambientals no remunerats que proporcionen juguen un paper fonamental en l’augment de les taxes de reciclatge de la ciutat, però estan exclosos dels beneficis de la seva feina.
La introducció de contenidors intel·ligents suposa una nova amenaça per als seus mitjans de vida, ja que podria bloquejar l’accés als residus dels quals depenen. Per què aquells que contribueixen més als esforços de reciclatge de la ciutat són exclosos del sistema formal i continuen sense ser recompensats per la seva feina? Aquesta és una contradicció fonamental en l’estratègia de gestió de residus de Barcelona. La ciutat ha d’actuar per garantir que els recicladors estiguin inclosos en futures polítiques, reconeixent les seves contribucions i integrant-los en el sistema formal per un futur més just i sostenible.
La imatge pertany a Daniele Vico.
