Comunicar la informació que resulta de la investigació científica al públic general no és una tasca senzilla. No es tracta només del repte de transmetre-la amb un llenguatge entenedor. Cal tenir en compte que aquesta informació pot entrar en conflicte amb percepcions i creences preexistents entre la ciutadania. Quan això passa, molta gent tendeix a ignorar o rebutjar la informació científica. Aquesta situació és especialment preocupant quan es tracta d’informació que proposa solucions a problemes socials, ja que rebutjar-la pot portar a donar suport a altres mesures que, en comptes d’ajudar a solucionar el problema, acabin empitjorant-lo. Alguns exemples que posen de manifest aquesta dificultat en la comunicació són les creences i les actituds de moltes persones davant la vacunació, el canvi climàtic o la pandèmia de COVID-19.
La divergència entre percepcions populars i la investigació científica també es produeix al voltant del funcionament i els efectes de les polítiques socioeconòmiques. Aquesta bretxa es deu, en part, al fet que no tota la ciutadania disposa del coneixement especialitzat en la qüestió, la qual cosa porta a tenir una visió incompleta dels problemes i les seves solucions potencials. Típicament, la majoria de les persones no solen considerar els efectes negatius o positius de les polítiques socioeconòmiques a mitjà i llarg termini, especialment si aquests són poc visibles a primera vista; ni tampoc els seus efectes globals, és a dir, en totes les parts implicades (Dal Bó et al., 2018). Per exemple, diversos estudis mostren que les llars atribueixen els episodis recents d’elevada inflació majoritàriament a factors d’oferta i ignoren el paper que tenen els de demanda (Andre et al., 2023).Un cas clar d’aquesta divergència el tenim en la creença popular que el control dels lloguers és una solució eficaç per fer que l’habitatge sigui més assequible. Aquesta creença està molt estesa entre la població de diversos països. Per exemple, en el cas d’Espanya, el 75 % de les persones es mostren a favor de regular el preu dels lloguers (enquesta per a la Cadena Ser i el País el 2023). Malgrat el suport popular, però, el control de lloguers és un exemple de política socioeconòmica sobre la qual hi ha un ampli consens científic que els seus efectes són globalment negatius. Aquest consens és el resultat de la gran quantitat d’estudis que han analitzat els efectes d’aquesta política en ciutats on s’ha aplicat (vegeu, per exemple, la revisió d’estudis a Kholodilin [2024]). És cert que, a curt termini, el control pot impedir que els lloguers augmentin per a les persones que ja són llogateres i viuen a l’àrea sotmesa a regulació. Però a mitjà i llarg termini, la quantitat d’habitatges disponibles per llogar disminueix perquè als propietaris els surt més a compte vendre’ls o deixar-los buits. Això genera altres problemes importants com ara l’augment dels temps de cerca d’habitatge, afavoreix l’aparició d’arranjaments informals –en negre–, així com la discriminació cap a llogaters més vulnerables. En definitiva, aquesta política no garanteix que més famílies, i entre elles les més vulnerables, puguin accedir a un habitatge.
Font: Gràfic elaborat utilitzant la IA (https://www.napkin.ai).
Corregir la creença errònia sobre els efectes del control de lloguers no és una tasca fàcil. La gent sol estar molt convençuda de les seves idees, en part perquè sovint reflecteixen preocupacions personals, i en part pels biaixos cognitius, que els estudis de psicologia cognitiva i social identifiquen, els quals provoquen el rebuig a la informació discrepant. Aleshores, com comunicar la informació científica sobre els efectes del control de lloguers de manera que el públic l’accepti? Aquesta és la pregunta que tractem de respondre al nostre article publicat recentment, en coautoria amb Judith Panadés.
El poder de la correcció refutativa
Una de les estratègies més prometedores per corregir creences errònies és el que es coneix com a correcció refutativa. Aquest enfocament no només es limita a presentar els fets correctes, sinó que planteja clarament les creences infundades, explicant per què són incorrectes i proporcionant evidència clara que les contradiu. Aquest mètode ha estat utilitzat amb èxit en altres camps, com ara el canvi climàtic o la salut pública, i ha demostrat ser més efectiu que simplement proporcionar la informació científica, però sense abordar les creences prèvies.
Un missatge refutatiu té diverses característiques clau: primer, identifica explícitament la creença equivocada; segon, explica per què aquesta creença és incorrecta, presentant senzillament els arguments basats en l’evidència científica, i finalment, destaca la rellevància del tema per a la persona que el rep, connectant la informació amb les seves preocupacions i valors.
Tot i això, aquest enfocament encara no s’ha incorporat a l’àmbit econòmic, en què corregir idees errònies sobre polítiques, com ara el control de lloguers, podria tenir un impacte significatiu sobre el suport o l’oposició de la ciutadania a aquestes polítiques.
L’experiment: com es pot corregir la creença infundada sobre el control de lloguers?
Per explorar com es pot millorar la comunicació de la investigació en economia, un equip d’investigadors hem fet un experiment amb 1.050 participants adults residents a Espanya. Aquests es van assignar aleatòriament a un de tres grups, cadascun exposat a un missatge amb el mateix contingut essencial sobre els efectes del control de lloguers, però comunicat amb un format diferent. L’objectiu era comparar quin format era més efectiu per corregir la creença.
El primer grup va rebre un missatge refutatiu textual, que incloïa els elements clau d’aquest enfocament que hem comentat anteriorment. El missatge explicava per què la creença és incorrecta, exposava arguments basats en les investigacions que mostren els efectes negatius de la política de control de lloguers, admetia que aquests efectes poden sorprendre o no haver estat anticipats pel receptor del missatge, i en reconeixia les motivacions que poden estar darrere de la creença, com ara la justícia social a l’accés a l’habitatge. A més, presentava polítiques alternatives efectives, com ara l’augment de la quantitat d’habitatge de lloguer social.
El segon grup va rebre un missatge no refutatiu textual. Escrit en un estil estrictament expositiu, explicava l’evidència sobre els efectes del control de lloguers però sense esmentar directament la creença errònia. Aquest enfocament s’assembla més a com es presentaria la informació en un llibre de text.
El tercer grup va rebre un missatge refutatiu visual. Consistia en un vídeo dinàmic curt que combinava text i imatges. Com el primer missatge, el vídeo seguia l’enfocament refutatiu, però amb el valor afegit que la informació es presentava de manera visual, utilitzant gràfics i animacions que acompanyaven les explicacions.
Abans i després de rebre el missatge, els participants van indicar el seu grau d’acord amb l’afirmació que el control de lloguers augmenta l’accés a l’habitatge. Amb aquestes respostes, vam mesurar quant van canviar les creences dels participants a cada grup després de rebre la informació corresponent.
Resultats de l’experiment
L’experiment va donar resultats interessants sobre l’efecte del format del missatge en el canvi d’opinió sobre el control de lloguers. L’anàlisi de les dades obtingudes mostra que:
• El vídeo refutatiu és el format més efectiu: els participants que van veure el vídeo refutatiu van ser els que més van disminuir la creença sobre el control de lloguers. Mentre que a l’inici un 80 % dels participants estava d’acord amb l’afirmació sobre el control de lloguers, després de veure el vídeo només s’hi mantenia un 32 %, uns 12 punts percentuals menys que en el cas dels participants que van rebre un dels textos. El vídeo va resultar més eficaç que els missatges de text sol, ja que la presentació visual va aconseguir captar millor l’atenció dels participants sobre el contingut del missatge.
• El text refutatiu i el no refutatiu van ser igualment efectius: tots dos van portar a una disminució similar en la prevalença de la creença errònia. Això suggereix que, tot i que l’enfocament refutatiu pot ser més efectiu en altres camps, en aquest cas particular, el fet de proporcionar informació correcta de manera neutral, va canviar les creences dels participants en la mateixa mesura.
• El pensament reflexiu juga un paper clau: els participants que eren més propensos al pensament reflexiu, és a dir, aquells que tendeixen a analitzar i qüestionar la informació que reben, van mostrar un canvi més gran en les seves creences que els que eren més intuïtius, independentment del format del missatge.
Implicacions dels resultats
Aquests resultats donen pistes sobre com comunicar millor al públic general l’evidència científica sobre el funcionament de les polítiques econòmiques. En primer lloc, l’ús de missatges visuals basats en l’enfocament refutatiu és una estratègia prometedora per corregir creences errònies sobre les polítiques. Els elements visuals fan que la informació sigui més accessible i fàcil de processar perquè disminueixen la càrrega cognitiva, la qual cosa resulta en un impacte més gran en les creences de les persones.
En segon lloc, encara que l’enfocament refutatiu aplicat a textos escrits ha demostrat ser efectiu en altres camps, en el cas de la política de control de lloguers no observem una gran diferència entre un missatge textual refutatiu i un d’expositiu. Això suggereix que, en el cas de polítiques socioeconòmiques, que solen ser complexes pel fet que tenen efectes tant directes com indirectes i aquests poden ser diferents a termini curt, mitjà o llarg, un text pot no ser suficient per corregir creences errònies.
Conclusió
El nostre estudi proporciona coneixement útil per millorar la comunicació dels resultats derivats de la investigació econòmica al públic general. Incorporar enfocaments visuals i encoratjar el pensament reflexiu pot corregir creences errònies. Això ofereix una oportunitat a investigadors i responsables de les polítiques per comunicar i promoure polítiques basades en l’evidència.
La imatge de capçalera pertany a @crciencia.
