La situació de sequera hidrològica a la qual s’enfronta Catalunya no és una excepció sinó que és un dels efectes del canvi climàtic en què estem immersos. La pluviometria mostra una reducció important, i, en determinats casos, una distribució territorial irregular. En aquest sentit, el gràfic 1 ens mostra la precipitació acumulada anual expressada com a anomalia, en percentatge i respecte del període de referència 1961-1990.
Gràfic 1. Anomalia de la precipitació acumulada anual
Font: Servei Meteorològic de Catalunya.
Així, sembla que el problema de la disponibilitat d’aigua és un problema estructural al qual cal donar resposta. El mes d’octubre de 2023 ja s’havien assolit nivells de reserves d’aigua per sota dels mínims de la sequera del 2008. Tot i l’aplicació del Pla de sequera, que preveu diferents nivells de restricció en l’ús de l’aigua –amb un percentatge de reducció diferent en cada ús segons les zones definides–, la disponibilitat d’aigua anava a la baixa. El gràfic 2 ens mostra l’evolució de les reserves des del mes d’agost de l’any passat fins l’actualitat; tal i com es pot constatar, encara estem situats en nivells de reserva d’aigua baixos. Recordem que la capacitat dels embassaments de les conques internes de Catalunya (CIC) és, aproximadament, de 700 hm3.
Gràfic 2. Estat de les reserves d’aigua a les conques internes de Catalunya
Font: Agència Catalana de l’Aigua.
Les mesures per lluitar contra la sequera ja estan previstes en el Pla de gestió i programa de mesures del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC) per al període 2022-27, en el qual els dos capítols més importants per resoldre el dèficit d’aigua del sistema Ter-Llobregat són l’increment de la dessalinització amb 369 M€ (fonamentalment la dessalinitzadora de la Tordera 2 al terme municipal de Blanes) i 42 mesures de reutilització d’aigua regenerada amb 119 M€. El problema és que la construcció de les infraestructures no és immediata i, per tant, el problema de disponibilitat d’aigua continua present en el nostre dia a dia.
En aquest context, diferents col·legis professionals, que ja venien treballant i alertant sobre la problemàtica, s’han compromès a aportar coneixement tècnic al debat públic i a proposar solucions possibles. Fruit de compartir la mateixa diagnosi i visió de la gestió de l’aigua, es va institucionalitzar, el juny de 2023, la creació de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, que s’ha organitzat de manera col·laborativa entre el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, el Col·legi d’Enginyers Industrials, el Col·legi d’Economistes i el Col·legi d’Enginyers Agrònoms a partir d’un manifest fundacional en què es constata la situació excepcional d’una sequera que posa en risc la capacitat de subministrar aigua a curt termini. Per abordar aquest repte, l’Observatori Intercol·legial inclou diferents eixos que, alhora, són grups de treball amb els objectius següents:
- Continuar impulsant l’aportació de noves fonts de subministrament d’aigua no dependents del cicle natural de l’aigua. Incrementar la dessalinització, la regeneració, la depuració i l’ús de les aigües subterrànies.
- Aprofundir en la connexió de les xarxes regionals d’abastament per aportar resiliència i flexibilitat al sistema català en situacions d’emergència, sempre considerant el cabal ambiental de cada conca com a element essencial.
- Abordar la millora de l‘eficiència i la reducció de pèrdues al sistema, en especial als usos agrícoles, on es consumeix la majoria d’aigua.
- Construir un projecte transformador i de consens per aprofitar els recursos provinents dels fons europeus abordant el model de gestió de la governança i el finançament de l’aigua.
L’Observatori, a través dels col·legis professionals, organitza unes jornades en què es fan públiques les diferents propostes. El dia 15 de desembre de 2023 va tenir lloc la primera jornada sota el títol “Cap a una xarxa interconnectada i resilient. Respostes a l’abastament d’aigua davant l’emergència“, que va presentar la interconnexió de xarxes com a solució tècnica per augmentar la resiliència i la capacitat de resposta per tal de garantir l’abastament d’aigua al territori. La proposta és crear un corredor de l’aigua de Catalunya que estructuri les xarxes actuals i que permeti resoldre situacions puntuals i d’emergència, que sigui reversible i que es reguli de forma transparent, amb un sistema de compensacions ambientals i garanties territorials.
En la segona jornada, el 21 de febrer de 2024, sota el títol “De l’aigua meteorològica a l’aigua nova“, es va discutir sobre la necessitat de fer una transició hídrica tal i com han afrontat els països amb la mateixa problemàtica. Fer una transició hídrica significa que cal fer un canvi disruptiu en la manera com es gestiona i s’utilitza l’aigua per adaptar-nos al canvi climàtic i els seus efectes. Per a aquesta transició, cal utilitzar el concepte d’aigua nova, que inclou l’aigua dessalada, la reutilitzada, la regenerada però també l’aigua que s’estalvia, per exemple, amb el reg agrícola de precisió i, finalment, l’aigua dels aqüífers que ha estat recarregada o recuperada.
En aquesta línia, el 17 d’abril de 2024 es va dur a terme la tercera jornada de l’Observatori amb el títol “L’aigua que mengem“, en què es va destacar que no és possible produir aliments si no hi ha aigua per a l’agricultura però que és imprescindible modernitzar les infraestructures de regadiu (a Espanya la mitjana de reg per inundació és d’un 22 %, però a Catalunya és d’un 47 %), així com fer ús de la tecnologia tant en el transport d’aigua com en la planificació. Modernitzar i tecnificar el regadiu a Catalunya ens ha de permetre augmentar la sobirania alimentària de Catalunya.
Finalment, el 21 de maig de 2024 es va dur a terme la quarta jornada al Col·legi d’Economistes, sota el títol·”Quant costa no patir sequera?“, en la qual es va reclamar un pacte de país per adoptar un nou model de governança que permeti gestionar adequadament el recurs en el marc de la necessària transició hídrica que tingui en compte la solidaritat territorial i social, i també l’impacte econòmic, amb una gestió integrada i participativa que compti amb la complicitat de tots els usuaris. Es va discutir sobre els costos, no només econòmics, de l’aigua dessalinitzada i la regenerada que, tot i que són més cares de produir (utilitzen més energia) ha permès subministrar un 55 % de l’aigua que es consumeix a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
En conjunt, la proposta de l’Observatori es basa a desvincular les demandes d’aigua del seu cicle natural d’una forma econòmicament viable, cosa que fa imprescindible modificar la regulació i la governança. Així, es defensa el desplegament de la regeneració i la reutilització d’aigua als territoris metropolitans, també advoca per la millora de l’eficiència en tots els usos i, molt important, reclama la necessitat de garantir el finançament d’aquestes infraestructures i reflectir el cost real de l’aigua. En definitiva, es vol generar un acord de país sobre el recurs i sobre les solucions per garantir-ne la disponibilitat per als propers 30 anys. L’Observatori està enllestint un document on es recullen les bases per a la transició hídrica amb una visió de llarg termini.
Recentment, el nou govern de la Generalitat ha aprovat l’Acord GOV/191/2024, de 27 d’agost, pel qual s’aprova l’Estratègia de la gestió de l’aigua i es determinen les mesures i actuacions per assolir la seguretat hídrica. L’acord de Govern inclou algunes de les propostes defensades per l’Observatori així com algunes infraestructures, com ara la tercera dessalinitzadora ubicada a la Costa Brava-Nord, que no estaven a la planificació. Inclou les millores dels tractaments de les estacions potabilitzadores de l’àmbit metropolità així com les actuacions de reutilització potable indirecta al Besòs i l’impuls de l’ús de l’aigua regenerada sense oblidar la millora de l’estat del medi hídric.
L’acord de Govern coincideix amb l’Observatori en la necessitat d’afrontar els reptes de l’aigua i anar cap una transició hídrica, i també transformar el sistema de gestió introduint noves idees, tecnologies o models de gestió. No hem de repetir errors i, tot i que plogui i que els embassaments s’omplin, cal consolidar el sistema de gestió de l’aigua i fer-lo independent del cicle de l’aigua sense voler dir que podem augmentar la demanda del recurs. Segueix pendent un model de governança i de finançament adequat per assegurar la transició hídrica.
La imatge de capçalera pertany a Sarah Lötscher de Pixabay
