La sequera ja no obre portades a Catalunya, però, al costat d’altres regions de la conca mediterrània, es troba en clara tendència cap a la desertificació a causa del canvi climàtic. El dèficit de precipitacions a Catalunya l’any passat es va situar per sobre del 30 %, i van ser les zones litorals, on resideix la major part de la població, les més afectades. A Barcelona, la precipitació mitjana anual, que sol rondar els 600 mm per metre quadrat, va ser de només 307 mm el 2022. Espanya en el seu conjunt va tenir l’any 2023 un nivell de precipitació mitjana de 536 mm per metre quadrat, un 84 % del normal, de manera que el 2023 es va convertir en un dels anys més secs de les últimes dècades. Aquesta realitat, històricament excepcional, va pel camí de convertir-se en norma.
Hem d’acostumar-nos a la sequera i a un territori que, sense mesures d’adaptació, tendirà a la desertificació. Els climatòlegs ens adverteixen que tindrem temperatures cada vegada més altes i menys precipitacions. El 2024 ha començat com un dels anys més càlids de la història, amb temperatures en la conca mediterrània 3ºC per sobre del normal.
Les altes temperatures i la falta d’aigua no sols tenen un gran impacte ecològic en els nostres territoris, sinó que comencen ja a afectar la nostra activitat econòmica i la nostra vida diària. Els canvis en les condicions climàtiques a Catalunya, per exemple, tenen ja greus impactes ambientals, econòmics i socials, com ressalta CatalunyaPress en l’article “L’impacte de la sequera a Catalunya”. L’estat d’emergència i les restriccions en l’ús d’aigua són les primeres mesures de moltes que s’han de començar a adoptar, tant en mitigació com en adaptació als desafiaments de la desertificació pel canvi climàtic. Els debats sobre transvasaments, dessalinització d’aigua marina i, fins i tot, importació d’aigua dolça d’altres regions seran cada vegada més intensos, però necessaris.
Malauradament, tot i que els impactes del canvi climàtic són d’ampli abast, la realitat és que la seva distribució és desigual entre regions i també dins de cada regió. Diferents sectors i grups de població es veuen afectats de manera diferent. En general, és d’esperar que els grups més vulnerables es vegin més perjudicats per les sequeres i desastres climàtics, així com per les mesures implementades per a restringir l’ús d’aigua. Les zones agrícoles i ramaderes en particular (tradicionalment també les més pobres) són les més vulnerables i amb menor capacitat d’adaptació. Així, cal esperar que la desertificació associada a l’increment de temperatures vingui associada a majors desigualtats, tant sectorials com interpersonals i territorials.
De fet, a partir d’una anàlisi detallada de dades internacionals, a l’article “The far-reaching distributional effects of global warming” identifiquem una correlació positiva i altament significativa entre l’increment de les temperatures i augments de la desigualtat. Per fer-ho, creem un conjunt de dades de panel global per a més de 140 països durant mig segle. Les nostres dades combinen variables climàtiques amb dades de població i una sèrie de mesures de desigualtat d’ingressos i sobre diversos resultats de desenvolupament. A més de la nostra anàlisi a nivell de país, també fem una anàlisi a nivell subnacional per diversos països, inclosa Espanya. Amb aquesta anàlisi trobem que en aquelles regions on més han augmentat les temperatures també és on més ha augmentat la concentració dels ingressos i la riquesa, però el problema va més enllà. Usant diferents fonts de dades, en aquest mateix article, trobem que a majors temperatures també es dona major concentració espacial de l’activitat econòmica i major desigualtat en l’esperança de vida. I és que el canvi climàtic està associat a major incidència i intensitat de conflictes per recursos escassos (i minvants), com ara l’aigua. Així mateix, també trobem que a menor productivitat agrícola, major desnutrició i mortalitat infantil, i major incidència de malalties.
Usant dades similars per a les regions espanyoles durant les dues últimes dècades, també trobem aquesta mateixa relació entre temperatures i desigualtat creixent. A les comunitats autònomes on la temperatura mitjana supera els 15ºC (principalment les regions del sud i del Mediterrani), majors temperatures estan associades a major desigualtat d’ingressos (mesurada pel coeficient de Gini). A Catalunya, segons dades del Climate Change Knowledge Portal, la temperatura mitjana de l’aire en superfície ha passat en les últimes dècades d’estar per sota dels 12ºC a rondar els 14ºC, i amb una forta tendència a l’alça en els últims anys que preveu que se superaran els 15ºC (vegeu la figura 1)
FIGURA 1: Temperatura mitjana de l’aire en superfície, Catalunya, 1950-2020
I és que el canvi climàtic s’ha convertit tant en una amenaça ecològica i mediambiental com també en un repte social a tot el món. Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), és ja gairebé inevitable que les temperatures globals superin el llindar dels 2ºC d’increment, i arribin als 4ºC si no es redueixen dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle (vegeu l’informe especial de l’IPCC sobre l’escalfament global d’1,5ºC, SR15). Més enllà dels efectes ecològics catastròfics, el canvi climàtic va pel camí de convertir-se en el principal motor darrere de les desigualtats globals creixents. A Catalunya, fer front al desafiament de temperatures a l’alça, desertificació i escassetat d’aigua hauria de ser ja una prioritat. De fet, com també ressalta CatalunyaPress, més d’un 40 % dels economistes entrevistats posa la sequera com el principal problema de la regió, i supera els problemes fiscals i la situació política. I ha de ser-ho, tant per raons ecològiques òbvies, com per raons econòmiques i de cohesió social, cosa que ens hauria d’interpel·lar a tots, tant governants com empresaris i ciutadania. Això implica tant mesures de mitigació com d’adaptació. Pel que fa a les primeres, una prioritat hauria de ser afavorir la nostra transició energètica. Pel que fa a les segones, hem d’augmentar la nostra resiliència per afrontar millor l’estrès climàtic ajudant especialment els sectors (econòmics i socials) més afectats.
La imatge de capçalera pertany a Angel Gallardo de flickr.
