El desplaçament per motius laborals, familiars o per altres compromisos és una acció sovint diària per a molta gent i és un tema que interessa un percentatge important de la ciutadania. En particular, si ens centrem en els desplaçaments urbans, un aspecte crucial és l’elecció del mitjà de transport més adequat. En molts casos, l’elecció implica decantar-se entre un mitjà de transport privat o públic. Totes dues opcions tenen avantatges i inconvenients, així que l’elecció no és sempre evident.
En tot aquest procés hi ha un element crucial per a qualsevol usuari: la preocupació d’arribar a l’hora als compromisos i, a més, de no perdre-hi gaire temps. Amb aquesta perspectiva, el paper de la congestió del trànsit és fonamental, a més dels costos socials que també comporta.
Congestió: transport públic i transport privat
A la literatura s’ha debatut molt el problema de la congestió en diversos àmbits: des de la manera de mesurar-lo, fins a la manera amb la qual aquest factor impacta sobre la decisió dels individus de decantar-se més cap al transport públic o cap al privat. Els termes del debat són clars: el nivell de congestió del trànsit redueix la probabilitat que els mitjans de transport públics arribin al seu destí a l’hora (afectant la fiabilitat del servei) però la massiva elecció del transport privat augmenta encara més aquest problema.
Llavors, què podem fer per trencar aquesta dinàmica? Sens dubte, una de les estratègies més seguida és identificar les característiques pròpies dels usuaris del transport públic i del transport privat i, a partir d’aquí, intervenir sobre els factors que poden ajudar a fomentar la utilització del servei públic i, per tant, reduir l’ús del transport privat, la qual cosa, al seu torn, incrementaria la fiabilitat del servei públic. En aquest debat, un estudi publicat per al cas del servei de bus a Barcelona (Garcia-López et al., 2024) proporciona informació interessant sobre les característiques dels usuaris que utilitzen de manera freqüent el servei de bus de Barcelona, i també una aproximació quantitativa de com una reducció del nivell de congestió urbà generaria més propensió entre els usuaris a utilitzar aquest servei (dins la ciutat i la seva àrea metropolitana).
L’estudi s’ha realitzat a partir d’una enquesta pròpia sobre una mostra de més de 700 usuaris del servei de bus de Barcelona. A diferència d’altres enquestes, aquestes dades permeten obtenir més informació sobre l’estatus socioeconòmic dels usuaris del bus i les seves preferències. En general, i a diferència del que s’ha trobat a la literatura, la renda personal no resulta ser un factor discriminant per a la utilització del servei de transport públic a Barcelona, on el fan servir gent de tots els nivells de renda i no només les rendes baixes com passa a Estats Units.
Què pensen els usuaris de l’autobús?
A partir de les respostes a les preguntes de l’enquesta, es detecta de manera molt directa la preocupació dels ciutadans per poder beneficiar-se d’un servei de qualitat i sobretot fiable, en què el problema de la congestió es revela determinant. Més d’un terç dels entrevistats identifiquen com un dels eixos de millora de la qualitat del servei del bus l’augment de la freqüència de pas conjuntament amb l’increment de la velocitat comercial per reduir el temps per arribar al destí. Aprofundint –quantitativament– l’estudi identifica que les persones amb títol universitari i que utilitzen el servei de bus com a viatgers pendulars (commuters) són les més reactives a la reducció dels nivells de congestió a l’hora d’escollir el transport públic. Una senzilla reducció del 10 per cent de la congestió del trànsit a Barcelona (aproximada com a temps necessari per recórrer un quilòmetre de trajecte urbà o mixt), que es traduiria senzillament a trigar aproximativament uns minuts menys per quilòmetre en cada trajecte, augmentaria un 30 per cent la probabilitat que un usuari utilitzés molt sovint el servei d’autobusos urbà com a mitjà de transport, mentre que el mateix valor es reduiria a aproximativament un 12 per cent en el cas d’usuaris amb nivells d’estudis primaris.
Com es pot explicar aquesta diferència de comportament? Una explicació plausible es relaciona amb les actituds personals cap al problema mediambiental. Persones amb nivells educatius superiors es preocupen més sobre aquests aspectes i els porta a ser més proactius en la reducció de la contaminació, cosa que implica privilegiar formes de transport menys contaminants (com és el transport públic). Així mateix, altres grups de ciutadans que comparteixen les mateixes preocupacions són els joves i la gent gran.
Possibles millores
Com podrien ajudar les polítiques públiques a fomentar una actitud proactiva cap a la utilització del transport públic? Sempre fent referència al tema de la congestió, com a element clau per incidir sobre el comportament dels usuaris, tota iniciativa que contribueixi directament o indirectament a reduir el nivell de congestió (o que ajudi que afecti menys el transport públic) s’espera que generi un impacte tangible sobre la propensió dels ciutadans cap a l’ús del transport públic. Per exemple, una opció senzilla seria implementar mesures per aïllar el transport públic de la congestió generada pel trànsit rodat, a través de més segregació dels carrils bus i prioritat semafòrica.
Una altra opció seria la implementació de serveis de connexions directes en el cas de trajectes amb alta intensitat de demanda, el qual podria ser viable per mitjà d’una tarifació diferenciada respecte a les altres connexions amb autobusos amb parades intermèdies. Així mateix, es podria pensar en unes polítiques que implementin una diferenciació de preu en funció dels trajectes realitzats pels usuaris. Un element que podria fer decantar un individu a utilitzar el servei de transport públic en lloc del transport privat podria relacionar-se amb els avantatges del primer respecte al segon en termes de cost d’oportunitat. La utilització del mitjà de transport privat comporta uns costos fixos per abonar que són independents dels quilòmetres recorreguts. D’altra banda, si en lloc d’aplicar una tarifa plana es repliqués l’experiència d’altres ciutats amb una tarifació proporcional al nombre de parades, aquesta iniciativa afavoriria econòmicament la utilització del mitjà de transport públic sobretot per a recorreguts curts les tarifes dels quals serien previsiblement inferiors al cost del transport privat per als mateixos trajectes.
Addicionalment, la inversió en la modernització d’un parc vehicles de transport públic privilegiant vehicles híbrids o elèctrics ajudaria sens dubte a sensibilitzar la ciutadania a utilitzar el servei de transport públic amb impacte net, no exclusivament en el nivell de congestió, sinó també en la qualitat de l’aire.
La imatge de capçalera pertany a Marcel Sala de flickr.
