L’augment dels preus de l’energia intensifica les condicions de pobresa energètica i accentua les desigualtats (Guan et al., 2023; Halkos i Gkampoura, 2021). En realitat, les tensions viscudes en els mercats energètics internacionals en els darrers dos anys han implicat una càrrega econòmica més gran per a les famílies en situació de risc, ja que han hagut d’augmentar la part dels seus pressupostos familiars destinada a cobrir la despesa en electricitat, calefacció, aigua calenta, etc. D’una altra banda, el component de preus energètics té una gran incidència en la inflació dels productes i serveis de consum, de manera que es retroalimenta la càrrega econòmica a la qual les famílies vulnerables s’enfronten (Taghizadeh-Hesary et al., 2019).
En un document de treball que hem elaborat recentment (vegeu Jové-Llopis i Trujillo-Baute, 2023) quantifiquem i caracteritzem la pobresa energètica a Espanya i a Catalunya per, a continuació, abordar les principals polítiques que s’han implementat per mitigar-la. La pobresa energètica, entesa com aquella situació en la qual les llars no poden accedir a serveis energètics adequats i suficients per tenir una vida digna, no és una qüestió nova al nostre territori que hagi sorgit arran de la crisi energètica actual. Al contrari, és un problema de caràcter crònic i estretament relacionat amb el cicle econòmic (Costa-Campi et al., 2019). Concretament, Espanya es troba ubicada al grup de països amb més incidència. El 2012 ocupava la desena posició amb més incidència de llars incapaces de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada (9,1% de les llars), deu anys més tard, Espanya es troba a la sisena posició (17,1% de les llars espanyoles respecte del 9,3% de la població europea). En concret, les darreres xifres disponibles indiquen que l’any 2022 la pobresa energètica a Espanya s’ha incrementat un 20,4% respecte de l’any anterior (gràfic 1).
Quan s’analitza la incidència d’aquesta problemàtica territorialment s’observa la presència d’una elevada heterogeneïtat, deguda principalment a disparitats econòmiques, geogràfiques, climàtiques i socials (gràfic 2). D’acord amb l’indicador de pobresa energètica LIHC (d’acord amb l’indicador LIHC, una llar és identificada com a pobre energèticament si el seu ingrés es troba per sota del llindar de pobresa (60% de la mediana equivalent) i la despesa energètica s’ubica per sobre d’un llindar energètic (mediana equivalent de la despesa en energia calculada sobre el total de les llars).), els índexs de vulnerabilitat energètica més alts es troben tradicionalment a Castella i Lleó i Castella-la Manxa, aquesta última gairebé duplica la mitjana espanyola.
Pel que fa a Catalunya, s’ha mantingut, en general, en unes taxes de pobresa energètica lleugerament inferiors a la mitjana espanyola. Durant l’etapa de crisi-recessió (2009-2014) la taxa de pobresa energètica va ser del 7,0%. Tot i això, el 2021, el 10,22% de les llars catalanes es van trobar en situació de pobresa energètica, un 27,8% superior respecte de l’any 2020. Aquestes dades mostren la contundència de l’impacte negatiu de la pandèmia de la Covid-19 i la crisi energètica.
Dins de les característiques que defineixen millor el col·lectiu de les llars catalanes més vulnerables trobem que les àrees rurals o amb menor densitat de població mostren una proporció més gran de llars en situació de pobresa energètica, s’identifica que els habitatges unifamiliars tenen un percentatge més alt de llars amb pobresa energètica i que l’antiguitat és un element clau, ja que quatre de cada cinc llars catalanes amb pobresa energètica es troben en edificis que tenen més de 25 anys d’antiguitat. Pel que fa a la composició de la llar, la pobresa energètica es concentra en les unitats familiars formades per un únic progenitor amb menors a càrrec, les unipersonals i les formades principalment per persones més grans de 65 anys. També són claus a Catalunya dos factors socioeconòmics vinculats al nivell d’ingressos i la riquesa del sustentador principal de la llar, la situació d’atur i el nivell d’educació.
Les mesures principals aplicades a Espanya per abordar la pobresa energètica han estat el bo social elèctric i tèrmic i la prohibició d’interrompre el servei energètic, totes de caràcter pal·liatiu, a curt termini i amb l’objectiu de facilitar alleujament financer als consumidors més vulnerables. La crisi energètica actual no ha fet més que intensificar el desplegament d’aquestes intervencions per protegir les llars i les empreses davant d’un context de preus elevats de l’energia. No obstant això, moltes d’aquestes mesures caducaran els propers mesos, cosa que posarà sobre la taula els perills d’afrontar un problema estructural amb mesures conjunturals.
Paral·lelament, davant un empitjorament dels indicadors de pobresa energètica durant els darrers anys es posa de manifest que les polítiques de dalt a baix (top-down) implantades fins ara pel Govern espanyol no arriben a tots els col·lectius vulnerables. De fet, cada cop més es planteja la necessitat de dur a terme esforços holístics en tots els nivells de govern, des dels àmbits europeu, nacional i autonòmic fins a l’àmbit local. En aquesta direcció avança el Centre d’Assessorament sobre la Pobresa Energètica. Aquest centre ha estat creat per la Comissió Europea en ple període d’augment de preus de l’energia i pretén identificar i donar visibilitat a les accions locals que persegueixen fer front a la pobresa energètica i mitigar-la a través de l’assistència tècnica dirigida a autoritats locals i organitzacions de la societat civil. De fet, l’eina EPAH Atlas reflecteix l’esforç que el territori català —i, especialment, l’àrea metropolitana de Barcelona— està duent a terme a través d’un augment significatiu d’iniciatives locals ben dissenyades que estan contribuint amb èxit a millorar el problema de la pobresa energètica.
En aquest article no podem detallar les diverses mesures que s’estan implementant o que es podrien adoptar però sí apuntar que les actuacions contra la pobresa energètica es poden dividir segons si fan el seu efecte a través de la renda, la despesa o la conducta de les llars.
La imatge de capçalera pertany a torange.biz i està subjecta a llicència Creative Commons
