Com podem reforçar la resiliència de la indústria catalana davant xocs externs com els que han succeït amb la pandèmia o amb la guerra a Ucraïna?
En l’estudi Cadenes de valor estratègiques a la indústria catalana: anàlisi de dependències i especialització tecnològica, publicat recentment a la col·lecció Papers de l’Observatori de la Indústria del Departament d’Empresa i Treball, apuntem que cal fer-ho, primer, identificant les nostres dependències estratègiques i tecnològiques i, segon, donant suport a la política d’autonomia estratègica compartida amb Europa.És important aclarir queno s’ha de confondre el concepte “autonomia estratègica” amb el de proteccionisme encobert, sinó que s’ha de vincular amb la resiliència, la diversificació i la robustesa de la nostra indústria en el marc de la UE.
La primera qüestió que aborda l’estudi és la identificació de dependències externes (fora de la UE) en productes, inputs i matèries primeres que poden afectar sectors industrials estratègics (salut, automoció, farmacèutic, energia, etc.) i l’èxit de les transicions ecològica i digital. Cal assenyalar que l’obertura al comerç i a la inversió estrangera és una fortalesa i una font de creixement i resiliència, però la covid-19 i la guerra han demostrat que les interrupcions de les cadenes de subministrament globals poden provocar escassetat de certs productes crítics (sanitaris, energètics, semiconductors, etc.) per a la qual cal estar protegits.
Seguint la metodologia proposada per la Comissió Europea, s’han identificat les dependències estratègiques extra UE a la indústria catalana a partir d’una anàlisi de baix a dalt (bottom-up) de les xifres de comerç exterior de mercaderies de Catalunya per al 2019, agrupades en 65 grups de productes. Els resultats mostren que:
- Catalunya té una dependència alta[1] en pocs països de fora de la UE en 9 dels 65 grups de productes (que representen el 4% de les importacions catalanes), dels quals 6 són de caràcter estratègic: cereals i derivats —arròs, blat, blat de moro— (dependència d’Ucraïna i el Brasil); pinso per a animals (de l’Argentina, el Brasil i els EUA); llavors i fruits oleaginosos (del Brasil i els EUA); pasta de paper (del Brasil i els EUA); aparells i equips de telecomunicacions i equips de gravació i reproducció de so (de la Xina), i equips de transport —aeronaus, satèl·lits, embarcacions— (de Corea del Sud i els EUA).
- Catalunya té una dependència mitjana-alta[2] en 16 dels 65 grups de productes (concentren el 25% de les importacions catalanes), dels quals 9 es poden considerar estratègics, que són: fibres tèxtils; petroli i derivats; gas natural i manufacturat; olis i greixos d’origen animal o vegetal; productes químics orgànics; productes químics inorgànics; metalls no ferrosos (plata, níquel, alumini, plom, estany); maquinària i equips industrials (equips de calefacció i refrigeració, aixetes, claus, vàlvules i calderes), i instruments i aparells de medicina, cirurgia, odontologia o veterinària.
A banda de la identificació de les dependències estratègiques, es proposen mesures per reduir-les, com poden ser la diversificació geogràfica del subministrament, l’emmagatzematge estratègic o el foment de la producció i la inversió al nostre país o dins la Unió Europea.
El segon gran objectiu de l’estudi és identificar les dependències tecnològiques a partir d’una anàlisi de l’especialització tecnològica de la indústria catalana. S’han analitzat diferents fonts estadístiques primàries que permeten fer un diagnòstic complet: des de la generació de coneixement a través de les dades de patents, el finançament públic a la innovació empresarial i la despesa en innovació realitzada per les empreses, fins a l’emprenedoria tecnològica o empreses emergents (start-ups).
Els resultats mostren que Catalunya té un lideratge tecnològic sòlid a nivell mundial, segons les dades de patents, en l’àmbit de la salut, la biotecnologia, el sector farmacèutic, i la química orgànica i química d’aliments. Catalunya també té avantatge tecnològic relatiu en el sector de la fabricació avançada, amb empreses destacades en l’àmbit de la maquinària, els components mecànics, i més incipient en l’enginyeria civil, transport i infraestructures. Mostra d’aquest posicionament és que les empreses ubicades a Catalunya que més patenten pertanyen sobretot al sector quimicofarmacèutic (Esteve, Almirall, Grífols) i al sector del transport i components mecànics (Ficosa, Seat, Alstom).
Per contra, Catalunya no té una posició d’avantatge tecnològic relatiu pel que fa a patents en l’àmbit elèctric, electrònic, de telecomunicacions, informàtica, gestió TIC o semiconductors, ni tampoc en tecnologia mediambiental o materials avançats, àmbits en els quals la UE apostarà els propers anys. En positiu, cal mencionar que s’observa un dinamisme important en emprenedoria relacionada amb les TIC que, de moment, no s’ha traslladat en el número de patents. El 86,8% de les 1.902 empreses emergents (start-ups) inscrites al Barcelona & Catalonia Startup Hub treballen amb tecnologies vinculades a la indústria 4.0 (big data, informàtica al núvol (cloud computing), IA, IoT, realitat augmentada, robòtica, 3D, cadenes de blocs, ciberseguretat, etc.).
Quan ens comparem amb la resta de l’Estat, Catalunya destaca per tenir una presència destacada en finançament CDTI a empreses innovadores en els sectors de biotecnologia, farmacèutic, salut, sectors industrials, i construcció i territori, però no en àmbits com la seguretat i defensa, l’aeroespacial i l’energia.
Aquest diagnòstic de fortaleses i debilitats és clau per entendre el punt de partida de Catalunya en la nova política industrial europea de foment de l’autonomia estratègica. Com a reflexió final, Catalunya hauria d’aspirar a millorar el seu posicionament en les noves tecnologies de la informació i la comunicació digitals (semiconductors, IA, 5G, ciberseguretat, tecnologies quàntiques, etc.), que són les de més dinamisme internacional però en què el nostre posicionament de partida encara és poc favorable malgrat comptar amb un bon ecosistema emprenedor i un dinamisme creixent. En aquest sentit, Catalunya pot aspirar a ser el nucli del disseny i prototip del xip europeu i de tots els seus derivats de la mà del Barcelona Supercomputing Center i altres centres de recerca i universitats. Per altra banda, l’economia catalana ha de continuar apostant per les tecnologies relacionades amb la farmàcia, la salut i la biotecnologia, en què la posició de partida és molt favorable però la competència internacional és cada vegada més forta. Finalment, caldria fer un esforç inversor addicional, que pot venir dels Fons Next Generation, per impulsar el nostre posicionament estratègic en els nous grans projectes que es desenvoluparan dins elsàmbits agroalimentari (proteïna alternativa), mobilitat (vehicle elèctric) i sector energètic (hidrogen verd), uns sectors en els quals Europa pretén guanyar autonomia estratègica.
[1] Es compleixen tres condicions: 1) elevat pes de les importacions extra UE en les importacions totals; 2) baixa capacitat de substitució de les importacions extra UE per producció catalana, i 3) elevada concentració geogràfica de les importacions extra UE en uns pocs països.
[2] Es compleixen dues de les tres condicions assenyalades a la nota 1.
La imatge de capçalera està subjecta a llicència creative commons.
