El 30 de setembre passat, dins el marc de la Nit Europea de la Recerca, la Universitat de Barcelona (UB), a través de La UB Divulga, va organitzar els Cafès Científics 2022, una activitat que té com a finalitat la divulgació de la recerca a través de col·loquis presencials per a la ciutadania en general. La sessió en la qual vaig participar, sobre Estils de vida i salut, va comptar amb la participació de tres investigadors més de la UB, en concret, la Judit Vall, en David Moriña i la Fernanda Zerón-Rugerio.
Durant la meva exposició vaig parlar de la prescripció d’activitat física, una política que es duu a terme als centres d’atenció primària de Catalunya des del 2007 i que actualment està estesa per tots els centres de salut. Per valorar l’abast d’aquesta política primer cal entendre la importància de l’activitat física. L’evidència ens mostra que fer activitat física de forma regular millora el benestar i ajuda a prevenir malalties com ara la diabetis, la hipertensió, el sobrepès i l’obesitat, els infarts del cor, les demències i alguns tipus de càncer (Canal Salut, Generalitat de Catalunya). Per gaudir d’un bon estat de salut l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2020) recomana trenta minuts d’activitat física moderada cinc dies a la setmana, que equival a un total de 150 minuts, 75 minuts d’activitat vigorosa a la setmana o entre 8.000 i 10.000 passos al dia. Aquestes recomanacions poden variar en funció de l’edat i les condicions de salut de cada persona.
A Catalunya, dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA, 2021) mostren que vuit de cada deu persones (83,7%) d’entre 15 i 69 anys té un nivell d’activitat física saludable. L’activitat física saludable es calcula a través del Qüestionari Internacional d’Activitat Física (IPAQ). L’evolució d’aquest indicador a Catalunya ha sigut positiva i mostra un lleuger augment en els últims anys (ESCA, 2021). No s’observen diferències significatives entre homes i dones ni per nivell d’estudis però sí que aquest indicador és més baix per a les classes socials desfavorides. La Regió Sanitària Girona té un percentatge inferior al global de Catalunya (73,9%), mentre que la Regió Sanitària Barcelona Ciutat el té superior (88,4%). Si separem activitat física entre moderada i vigorosa (alta intensitat), observem que ser dona i tenir més edat es relaciona amb fer menys activitat física vigorosa. Un altre indicador que es relaciona amb l’activitat física és el sedentarisme. A Catalunya, un 41% de la població adulta es passa més de 6 hores asseguda al dia amb una mitjana de 5,4 hores al dia (ESCA, 2021), i un 30% de la població més de 8 hores. El sedentarisme es relaciona amb tenir un nivell d’estudis més alt i formar part d’una classe social més afavorida. Segurament això s’explica pel tipus de feina que tenen aquestes persones.
Sabent que l’activitat física és important per a la salut, hi ha hagut diverses iniciatives polítiques per fomentar-la. En concret, a Catalunya el 2005 el Departament de Salut va impulsar el pla de Promoció d’activitat física saludable, que té com a objectiu difondre recomanacions d’activitat física i aconseguir una població més activa. El 2007 la Secretaria General de l’Esport i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya van impulsar el Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES), que tenia com a objectiu la promoció de la salut des de l’atenció primària a través de consells i prescripció d’activitat física. Els pioners a implementar la prescripció d’activitat física als centres d’atenció primària van ser els països nòrdics i el Regne Unit durant els anys 90 del segle XX. El National Institute for Health and Clinical Excellence (NICE) del Regne Unit recomana als professionals dels centres de primària aconsellar sobre activitat física als pacients inactius (NICE, 2013; NICE, 2014). Tot i que la literatura existent analitza la promoció d’activitat física a l’atenció primària a diferents països (per a una revisió, Orrow et al, 2012), en la majoria de casos aquests articles són assajos clínics i no avaluen en detall la política a nivell nacional.
El PAFES s’organitza al centre d’atenció primària i a través de la utilització d’equipaments esportius dels municipis. La principal intervenció és la formació dels professionals dels centres de salut (metges i/o infermeres, els quals són anomenats referents) i també dels llicenciats en activitat física que fan la intervenció en el programa supervisat. La implementació del PAFES ha sigut esgraonada i el 2014 ja hi van entrar totes les àrees bàsiques de salut de Catalunya.
El PAFES té tres tipus de prescripcions:
- Consell general d’increment de pràctica progressiva a intensitats entre baixes i moderades a la població sedentària sense impediments per a l’activitat física.
- Programa assessorat amb consells periòdics d’increment d’activitat física amb objectius progressius a la població sedentària amb factors de risc i malalties cròniques estables.
- Programa supervisat de 6 mesos amb consell de pràctica d’exercici físic amb avaluació inicial i final a la població sedentària, homes de més de 45 anys, dones de més de 55 anys amb dues o més malalties cardiovasculars o amb diabetis mellitus de tipus 2. Els grups són de 15 persones màxim dirigits per un tècnic especialista en salut als equipaments esportius. La pràctica és de 60 minuts 3 dies/setmana.
El 2019 s’observa que a un 43% d’usuaris no actius i amb risc cardiovascular se’ls prescriu activitat física. Els resultats de l’estudi de Parlo et al (2014), que avalua els efectes del PAFES, mostren una millora emocional, social i física dels participants i un augment de l’adherència a l’activitat física.
La literatura existent mostra que l’activitat física també està relacionada amb una millora de la salut mental (per a una revisió, Maynou et al., 2021). Tot i això, hi ha poca evidència causal, ja que aquesta anàlisi comporta problemes d’endogenitat. Amb l’Helena Hernández-Pizarro estem avaluant l’efecte causal del PAFES sobre la salut mental utilitzant l’ESCA (2011-2016 per a una població de 40 a 70 anys) i utilitzant models de variables instrumentals per reduir l’endogenitat. En concret, utilitzem com a variable instrumental el nombre de referents formats per cada 1.000 individus per Àrea de Gestió Assistencial (AGA). Els resultats preliminars mostren que el PAFES redueix entre un 1 i 2 punts percentuals la probabilitat de tenir trastorns mentals (mesurat a través del Qüestionari General de Salut, GHQ-12), que representa una reducció del 13%.
En l’actualitat els problemes de salut mental han augmentat considerablement amb la pandèmia de la Covid-19, sobretot en la gent jove. La literatura existent i el nostre estudi mostren una relació entre l’activitat física i la salut mental, per tant, una intervenció efectiva per millorar el benestar emocional de la població pot ser la prescripció d’activitat física als centres d’atenció primària.
