Amb l’excusa de ser la número 100 aquesta no serà una contribució típica a 5centims.cat. No respon a un treball de recerca previ i, per tant, no us recomanaria que d’aquesta mena en tinguéssiu més d’una de cada cent. Expressaré opinions i propostes. Ho faig, a més, des del mirador de delegat de l’IEC davant la SCE (Societat Catalana d’Economia), la societat filial de l’IEC que acull 5centims.cat. Permeteu-me primer de tot expressar el reconeixement de l’IEC cap als seus promotors per haver pres la iniciativa d’atansar-se a nosaltres. Ho interpreto com una constatació del paper de la SCE com a punt de trobada dels economistes catalans amb inclinació estudiosa, però també com una manifestació de voluntat lingüística d’aquests promotors. És sobre aquest tema, el de les llengües —i, en particular, del català— en l’activitat comunicativa dels economistes, que tractarà aquesta contribució.
Les llengües serveixen per comunicar-se, sens dubte. Ara bé, els àmbits i els perímetres en els quals es pot voler comunicar són molt variats i la llengua natural per fer-ho depèn de l’àmbit. Així, si volem adreçar-nos a un col·lectiu inherentment mundial la llengua natural, avui, és l’anglès. És evident, però, que també parlem i transmetem cap als nostres entorns més propers. Llavors la llengua natural és la pròpia, que en el nostre cas és la catalana. És important que ho sigui en tots els àmbits. En paraules de Xavier Folch quan, com a diputat, defensà la Llei de Normalització Lingüística: “llengua pròpia no només en el sentit de la Història, sinó també en el sentit de la vida quotidiana, des dels usos més corrents als més especialitzats d’una societat moderna i complexa com la nostra” (citat a Amat, Fonalleras i Subirana: Xavier Folch, editor i polític. Anagrama, 2022 ). A 5centims.cat esteu contribuint també a això, que la llengua pròpia es mantingui, o esdevingui, llengua natural de comunicació econòmica.
La presència del català en l’activitat transmissora dels economistes depèn de dos factors. Un és la disponibilitat de prou material de base en llengua catalana, l’altre és l’ús d’aquest material per part de professors, periodistes, tertulians, etc. Les polítiques dirigides a augmentar un i altre factor no són idèntiques. Però no hi ha dubte que per intensificar el segon, que, al cap i a la fi, és l’objectiu final, convé que el primer estigui ben desenvolupat. Diria més: l’existència d’un estoc important de materials de qualitat pot estimular-ne la utilització, sobretot si tenim present que la comprensió oral i lectora del català és, en el nostre entorn, un repte comparativament fàcil, fins i tot per a arribats recents.
M’ocuparé doncs del primer factor, en el qual penso que la comunitat de 5centims.cat hi pot jugar un paper molt important.
Començo formulant tres requisits:
1. Els materials han de ser de qualitat. No afavoriríem el que pretenem si no ho fossin. Idealment, l’usuari ha de ser atret més pel contingut que per l’idioma emprat.
2. És lògic que confegim materials sobre problemàtiques específicament catalanes, però també és important que en tinguem també sobre tot el que, en l’àmbit econòmic, pot interessar a nuclis significatius de residents a Catalunya, inclosos, molt especialment, els estudiants. No cal arribar, però, a l’extrem de fer-ne dels que tindrien una audiència molt especialitzada fins i tot presentats en anglès.
3. Som economistes. Hem de planejar plenament conscients de quins són els recursos disponibles. També haurem d’apel·lar a aportacions voluntàries, sobretot d’esforç, però conscients que és arriscat, per poc sostenible, pretendre bastir projectes ambiciosos sobre la base d’aportacions voluntàries que siguin individualment significatives.
Aquests requisits em porten a les següents conclusions:
1. Pel que fa a materials escrits hem de treballar per consolidar i millorar en les línies en què ja en tenim: presència a la premsa escrita, llibres, monografies, opuscles de rellevància catalana pel seu contingut —la qual cosa no significa que el terme Catalunya hagi de sortir a cada pàgina— i, ara i avui, la magnífica iniciativa de 5centims.cat.
2. No seria, en canvi, partidari de la proposta, sovint plantejada, de promoure llibres de text en català. Em sembla que no seria una bona inversió. No és clar que el concepte mateix de llibre de text tingui gaire futur. Però és que, a més, escriure’n un és, per als seus autors, molt intensiu en temps i esforç. L’autor d’aquesta contribució ha escrit una monografia i un llibre de text. A la primera pretenia sistematitzar i, en certa manera, dir l’última paraula d’un tema, i que quedés per a l’eternitat com a aportació intel·lectual. Però per al segon cal pensar exclusivament en termes de maximitzar les probabilitats d’adopció i, en conseqüència, cal prestar molta atenció als aspectes pedagògics i formals, la qual cosa consumeix molt de temps. Si t’hi poses amb ambició de qualitat ha de ser molt temptador dirigir l’esforç, que serà considerable, cap a l’àmbit receptor més ampli possible. Dit això, si un autor escriu un llibre de text pensat per l’àmbit ampli, té la seva lògica fer-ne una primera versió, amb esperit de banc de proves, a l’àmbit, i la llengua, més propis. Ho he vist practicat a Israel. No discutiré ara si un programa de promoció de llibres de text per part d’acadèmics catalans podria ser indicat o no. Però si es fes recomanaria que es plantegés amb l’ambició de publicació en anglès, amb, això sí, una primera versió en català.
3. El meu parer és que, de lluny, el més prometedor fora promoure la producció de materials audiovisuals de tota mena. Divulgatius, certament, però també, i principalment, el tipus de material més rutinari que avui dia precisen els bons processos formatius, ja siguin inicials, de continuïtat, de reciclatge, per a molt joves o per a la gent gran. Penso que això és factible i convenient per tres raons:
i) Disposem, a Catalunya i a la diàspora, de molt talent especialitzat que no seria difícil engrescar per a un programa d’aquest tipus. També es poden contemplar polítiques d’incentius. Per exemple, les acreditacions de professorat universitari de l’ANECA o de l’AQU donen pes a la qualitat de la docència, inclosa la innovació docent. De fet els avantprojectes de nova llei d’universitats espanyola arriben a proposar que s’equipari al de la recerca. Diria que, en aquesta dimensió, contribuir al manteniment, la qualitat i la vitalitat de la llengua pròpia mereix una consideració positiva a l’hora de les avaluacions.
ii) Per als usuaris del material l’efectivitat lingüística del missatge seria, n’estic convençut, més gran que la del mateix contingut restringit a expressió escrita. És bo disposar d’un text en català sobre un tema rellevant de geologia, però des de la perspectiva de l’impacte lingüístic no es pot comparar amb el de visualitzar una persona, o diverses, fent-ho amb destresa i autoritat. En aquest cas no podria tractar-se, com ho podria ser l’escrit, del producte d’un traductor automàtic. El valor afegit en termes de vitalització de la llengua és més gran. Aquesta consideració introdueix una exigència addicional al material: amb power points no n’hi ha prou. El component personal és essencial.
iii) Des del punt de vista de la inversió econòmica, i a mateix nivell de qualitat, l’efectivitat de la via audiovisual també pot ser més gran que la de textos escrits i immutables. Permet més flexibilitat i actualització de continguts. I també produir-ne més.
Concloc amb un punt no lingüístic: la collita de contribucions a 5centims.cat que culmina amb el número 100 és variada, saborosa i d’alta qualitat. Ho és perquè la recerca catalana que les alimenta ho és, i de manera creixent. Podem doncs estar ben segurs que amb les collites que vindran 5centims.cat se superarà a si mateix. En tot cas: els meus millors desitjos perquè sigui així.
