En el primer 5cèntims sobre història econòmica el professor Albert Carreras ens descrivia l’evolució de l’economia catalana en comparació amb Europa, Anglaterra i l’Estat espanyol en els darrers cinc segles. És lògic preguntar-se quines són les raons per les quals Catalunya o Espanya han evolucionat econòmicament de la manera descrita o per quines raons la Revolució industrial va arribar més tard aquí que en altres indrets europeus. També ens podem preguntar per què trobem diferències entre regions dins l’Estat espanyol o entre comarques o municipis dins de cada regió.
Hi ha moltes possibles raons, de caràcter institucional, cultural, geogràfic o religiós, per posar alguns exemples. No n’hi ha només una que expliqui les diferències. Avui em centraré a descriure l’impacte econòmic a llarg termini d’una institució religiosa: la Inquisició espanyola (1478-1834).
La Inquisició fou creada com una branca del poder de la Corona i esdevingué una aparell de persecució de caràcter religiós. El tarannà de la institució ens empeny a reflexionar sobre la connexió entre poder i religió i quines conseqüències a llarg termini va tenir una persecució ideològica profunda i persistent.
La relació tan estreta entre els estaments religiosos i el poder polític pot sorprendre des d’una mirada contemporània, però no és un fet insòlit. Històricament, la religió ha tingut un lloc molt destacat a la societat. Ja sigui en el món catòlic (Belloc, Drago, Galbia, 2016), a l’Islam (Rubin, 2017) o a l’antic Egipte (Chaney, 2013), la connexió religió-poder polític ha estat especialment estreta i, possiblement com a conseqüència, ha influït en les creences, normes socials, valors i desenvolupament econòmic de les societats.
Però la Inquisició també posa de manifest un tema, malauradament, encara molt rellevant actualment: la intolerància i la persecució de caràcter religiós. Els seus efectes van més enllà dels humanitaris ja que poden dificultar l’adquisició de capital humà (Koyama, Xue, 2015), la producció científica (Waldinger, 2016) o perjudicar el desenvolupament econòmic (Johnson, Koyama, 2019) i l’atracció de pensadors (Becker, Pino, Vidal-Robert, 2021).
En un article recent (Drelichman, Vidal-Robert, Voth, 2021), investiguem els efectes de la Inquisició, una institució exemplar de persecució que alterà la convivència social. Volem entendre com el seu funcionament, organització, judicis i persecucions van poder afectar a llarg termini l’economia, però també altres aspectes fonamentals del desenvolupament com ara la confiança entre persones o l’educació.
La Inquisició espanyola fou creada el 1478 i la seva activitat perdurà fins al 1834. El seu objectiu era combatre totes les formes d’heretgia, des del criptojudaisme fins la màgia, des de la blasfèmia fins la sodomia, i tot una varietat de comportaments i d’idees. Desenes de milers de persones van ser perseguides i jutjades amb sentències que anaven des de les absolucions i penes menors, com ara amonestacions i multes, fins a la presó i les execucions. Les sentències no absolutòries s’anunciaven en cerimònies públiques (autos de fe), cosa que assegurava una gran publicitat de les activitats de la Inquisició i també estenia el temor a la institució. La Inquisició tenia un pes polític molt important, amb força independència de l’Església, i el seu Consell, el de ¨la Suprema¨, esdevingué el tercer més important de la Corona, després del Consell de Castella i del d’Aragó.
L’origen dels judicis eren les denúncies secretes. L’acusat no sabia mai qui l’havia denunciat. Veïns, socis, familiars i persones respectades eren necessàries per identificar els possibles infractors. Si ignoraven aquest deure, aquestes persones també podien ser acusades. El judici començava quan el fiscal i el tribunal s’asseguraven que hi havia una evidència suficient per procedir. Les fases del judici estaven molt reglades i quasi no van canviar en els més de 300 anys d’història (vegeu Dedieu, 1987 i Fernández Giménez, 2000 per a més detalls). Els acusats d’heretgies majors (criptojueus, criptomusulmans o luterans) podien ser torturats per obtenir una confessió, però no les persones que rebien altres acusacions. La manera d’actuar, promoure les denúncies i comunicar les seves activitats van crear incentius que limitaren les interaccions socials. La persecució de noves idees, d’emprenedors o de persones riques per costejar les seves activitats podria haver tingut un impacte negatiu en l’emprenedoria, l’educació i la innovació.
Per examinar els efectes a llarg termini de la Inquisició, hem construït la base de dades més completa de judicis que cobreix tot el territori estatal durant el període complet de l’existència de la Inquisició. La construcció ha estat possible gràcies a la relació anual de judicis que els diferents tribunals enviaven al Consell de la Inquisició a Madrid entre 1540 i 1700. Com a part d’una col·laboració amb l’EMID hem digitalitzat aquests documents. A banda, també hem digitalitzat judicis de fonts secundàries de Blázquez Miguel, Gracia Boix i García Cárcel, entre d’altres. En total hem obtingut un llistat de 67.521 judicis. Menys de la meitat foren contra heretgies majors (criptojueus, criptomusulmans o luterans) i al voltant del 4-5% van acabar amb penes d’execució.
Hem georeferenciat el municipi de la persecució i hem definit la nostra mesura d’impacte de la Inquisició a nivell municipal com la proporció d’anys en què almenys un judici va ser iniciat en un municipi.
La figura 1 mostra dos mapes de la distribució geogràfica de l’impacte de la Inquisició tant a Espanya com a Catalunya. Podem observar diferències substancials entre municipis propers, però no podríem establir una diferència persecutòria entre nord i sud o est i oest.
Figura 1: Distribució geogràfica de la intensitat inquisitorial per Espanya i Catalunya.
Per poder entendre l’impacte econòmic de la Inquisició avui dia, ens cal una mesura de riquesa o de renda per capita. Per trobar una aproximació fiable, hem calculat la relació entre lluminositat nocturna i renda per als municipis amb més de 1.000 habitants i hem extrapolat aquesta relació per a tots els altres municipis. Utilitzant aquestes mesures trobem unes diferències substancials del nivell de renda per capita entre municipis més i menys afectats per la Inquisició quasi 200 anys després de la seva abolició. La figura 2 mostra la distribució de la renda per capita en municipis on no hi ha registrat cap judici i per als tres tercils d’impacte inquisitorial. La renda per capita mitjana en municipis sense judicis és d’uns 19.450EUR, mentre que la renda mitjana en municipis afectats per la Inquisició en tres de cada quatre anys és d’uns 18.000EUR. Si ens centrem en Catalunya, la diferència entre el grup amb menys persecució, el primer tercil, i el grup de municipis amb una persecució mitjana, el segon tercil, és d’uns 600 euros.
Figura 2: Intensitat inquisitorial i renda per capita.
Per quines raons la Inquisició encara pot tenir un impacte econòmic avui dia? Per intentar trobar possibles respostes, utilitzem dades dels baròmetres del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) entre 2006 i 2015 amb un total de 26.000 respostes. De mitjana, trobem que municipis que patiren una persecució religiosa més intensa mostren un nivell més gran de religiositat, un nivell educatiu menor i una desconfiança major. En un document de treball, pendent d’actualitzar, que se centra en Catalunya, també trobo que persones que viuen en municipis que patiren una persecució més elevada mostren una opinió més negativa envers els avenços tecnològics.
Figura 3: Intensitat inquisitorial, religiositat, confiança i educació.
Aquests resultats, però, es podrien obtenir si els municipis més afectats per la Inquisició fossin d’entrada més pobres, més religiosos i amb un nivell educatiu menor. Si això fos així, la Inquisició no seria el detonant de les diferències esmentades. Per intentar entendre si aquest és el cas utilitzem diferents estratègies.
En una d’elles, mostrem que els municipis amb un major impacte inquisitorial no havien produït figures religioses rellevants durant l’Edat Mitjana, cosa que suggereix que no eren àrees especialment religioses abans de la creació de la Inquisició. També utilitzem dades sobre la presència d’hospitals al principi de l’Edat Moderna per mostrar que l’activitat inquisitorial se centrà en municipis històricament més rics. A Catalunya, afortunadament, comptem amb els fogatjaments de 1378 i 1497 i podem utilitzar la població com una aproximació al nivell de riquesa d’un municipi. En el document de treball esmentat anteriorment també observo com els municipis més afectats per la Inquisició eren més rics i tenien més habitants que no pas els municipis menys afectats.
Un últim aspecte a tenir en compte és que la Inquisició es va acabar el 1834 i en aquests últims 200 anys han passat un munt d’episodis històrics rellevants com ara les guerres carlines, les dictadures, la Guerra civil,… Fins a quin punt podem establir que aquestes diferències obtingudes es deuen a la Inquisició i no a qualsevol d’aquests altres episodis? Per intentar aclarir aquest dubte, mirem la relació entre municipis que patiren més la Inquisició i la probabilitat que s’hi establís un centre carlí. Trobem que municipis on l’impacte de la Inquisició fou més elevat tenen una probabilitat més alta d’albergar un centre carlí. Aquest resultat suggereix una transmissió d’uns valors més conservadors i religiosos provinents de la Inquisició i que podrien perdurar en el temps.
Figura 4: Intensitat inquisitorial i centres carlins.
La Inquisició és un exemple de persecució de caràcter religiós, l’efecte de la qual va anar més enllà dels acusats i va afectar la convivència social. En el nostre article mostrem que l’activitat inquisitorial segueix influint en el nivell de riquesa i les actituds 200 anys després de la seva desaparició, generant desconfiança, disminuint l’acumulació de capital humà i empobrint les àrees més pobres. És important tenir en compte les raons per les quals es creen i persisteixen certes actituds per entendre per què unes polítiques poden ser més eficaces que d’altres i com podem canviar aquestes actituds per crear entre tots polítiques més eficients. La recerca de la homogeneïtat ideològica, doncs, no sembla ser el fonament per a una economia més pròspera ni d’un espai on l’emprenedoria pugui estendre’s.
La imatge de la capçalera és ¨Heretges conduïts a la foguera en mig d’una processó inquisitorial. Alguns condemnats ho són en efígie. Felip de Limborc, Historia Inquisitionis. Amsterdam, 1693. Biblioteca de Catalunya, E-1-XII-5, p. 373. © de la fotografia: Biblioteca de Catalunya¨
