L’índex de progrés social a les regions europees: una imatge val més que mil paraules

Albert Busca i Albert Carreras analitzen l’índex de progrés social a les regions europees i les agrupen en deu grups (o clústers) de característiques similars. En molts casos els grups formats permeten reconèixer les fronteres estatals, tot i que s’observa un efecte capitalitat a un gran nombre de països. Espanya i Itàlia són comparativament poc homogenis pel que fa als patrons de progrés social que s’hi poden observar.

Qui té por de la congestió del trànsit?

Miquel-Àngel Garcia-López, Rosella Nicolini i José Luis Roig Sabaté exploren el paper de la congestió en les decisions de desplaçament. Utilitzant un estudi enfocat al servei de bus de Barcelona, els autors revelen les preferències dels usuaris i com les polítiques públiques poden promoure l’ús del transport públic.

Sobre la relació entre educació i sobrepès: què causa què?

Luis Díaz-Serrano i Alexandrina Stoyanova examinen la relació causal entre educació i sobrepès. Són els individus amb més estudis els que entenen millor els efectes adversos del sobrepès i l’obesitat i per tant tendeixen a adoptar uns hàbits de vida més saludables? O, al contrari, són els individus amb un pes normal els que tenen una probabilitat més alta d’assolir un nivell educatiu més alt?