En aquesta entrada, la Júlia de Quintana i el Jaume Vives detallen el disseny metodològic del pla pilot de la Renda Bàsica Universal que ha realitzat Ivàlua. Aquest consta d’un doble experiment – un experiment aleatoritzat controlat i un experiment sintètic – que permetria entendre els efectes individuals, de llar i agregats d’una renda bàsica i quasi-universal.
Mireia Borrell, Júlia Quintana i Anna Segura escriuen sobre el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). Aquest pla ha estat objecte de debat en les últimes setmanes. Durant el 2022, Ivàlua ha assessorat l’Oficina del Pla Pilot per vetllar perquè el pilot permetés avaluar l’impacte de la RBU de manera rigorosa. En aquest apunt i en un de proper s’exposa el disseny resultant perquè, si bé la seva implementació és incerta —almenys en el curt termini— el disseny pot ser d’utilitat per a altres plans pilot.
La Laia Bosque-Mercader escriu sobre l’existència de desigualtats socioeconòmiques en els temps d’espera de cirurgies programades en hospitals públics de Catalunya. Els resultats mostren que aquestes desigualtats en els temps d’espera afavoreixen als pacients amb més recursos. Conclou que aquests resultats manifesten la necessitat de fer un seguiment més proper i continu als pacients amb un nivell socioeconòmic més baix.
En aquesta segona entrada, Francesc Robusté analitza diferents opcions relatives al futur de l’Aeroport de Barcelona-El Prat i fa una proposta que podria representar un punt de partida per a una solució de compromís. Es tracta d’un paquet d’aspectes infraestructurals, operatius, de política tarifària, de disminució de soroll i de respecte ambiental.
Francesc Robusté escriu sobre l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat. Per a aquest autor, és possible modernitzar l’Aeroport de Barcelona-El Prat sense afectar les zones humides ni augmentar el nivell de soroll als residents, perquè hi ha moltes millores assolibles amb la gestió de la infraestructura existent. En aquesta primera part, analitza els condicionants inicials i, en una segona part, proposarà un paquet de mesures que podrien constituir una possible sortida de l’atzucac.
Flip Klijn escriu sobre el comportament trampós dels estudiants en els exàmens on-line, tal com es varen organitzar durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19, quan no es podien fer presencialment a causa dels confinaments. No sembla que existeixin mesures tecnològiques senzilles per evitar en gran mesura les trampes durant els exàmens en línia, almenys no sense plantejar preocupacions sobre violacions potencials de les lleis de privacitat. A més, sorgeix una dificultat addicional quan centenars d’estudiants han de ser supervisats simultàniament. Per tant, no ens hauria de sorprendre que sense cap mesura alguns estudiants facin un càlcul de risc-benefici i decideixin fer trampes aprofitant les vulnerabilitats dels exàmens en línia. L’autor presenta els resultats d’un experiment de camp aleatori que té com a objectiu quantificar el dany del frau potencialment causat per l’absència de supervisió en els exàmens en línia en què només es requereix que els estudiants subscriguin el codi ètic de la universitat. Més concretament, analitzen les dades d’un examen final a la Universitat Pompeu Fabra a la primavera de 2020. Els resultats indiquen una proporció d’estudiants que fan trampes.
Cristina Alonso Buxadé i Neus Carrilero Carrió escriuen sobre els opioides. Els opioides analgèsics són medicaments indicats per al tractament del dolor, especialment en casos oncològics i durant processos postoperatoris. El seu ús inadequat ha provocat problemes de salut pública importants en alguns països, com als Estats Units, on actualment es considera una epidèmia. A Europa, aquesta problemàtica és menys acusada, tot i que també s’han registrat increments considerables en el consum. A Catalunya va augmentar un 45% entre 2012 i 2016, i a Espanya ho va fer en un 110% entre 2010 i 2021. La principal conclusió de la recerca és que existeixen desigualtats socioeconòmiques i de gènere en el consum d’opioides a Catalunya, i que les persones que consumeixen més opioides són les dones i les persones que viuen en àrees més desafavorides.
En Filippo Tassinari avui ens fa 5 cèntims sobre els resultats de la implementació de Madrid Central sobre número de vehicles en circulació, renovació de flota de vehicles, i desplaçament de tràfic. Dels resultats se’n desprenen lliçons importants pel disseny de zones de baixes emissions a Catalunya.
