Miguel González, International Institute for Applied Systems Analysis Antonio López-Gay, Universitat Autònoma de Barcelona Albert Esteve, Centre d’Estudis Demogràfics i Universitat Pompeu Fabra En un context global de reducció de...
A partir d’un article recent, Miguel Angel Borrella-Mas i Martin Rode exploren l’evolució de la confiança social durant el conflicte secessionista català. La confiança social catalana pràcticament no va canviar entre 2010 i 2019 i en relació a la mitjana espanyola, els indicis apunten mes aviat a un augment temporal i petit de la confiança després de que la secessió es convertís en una opció política real a partir de 2012. Després va tornar a baixar. Els resultats estarien en línia amb diversos estudis que troben que un fort nacionalisme cívic està vinculat amb nivells elevats de confiança social.
Joaquim Solé Vilanova A Catalunya es troba a faltar un debat serè sobre reformes en ordenació territorial, règim local i finançament municipal, que són àmbits que requereixen canvis. Però les...
Sobre el paper de l’esport i l’activitat física en la nostra societat i, en particular, sobre la seva influència beneficiosa en àmbits com la salut, l’educació o la inclusió social,...
Which are the economic costs of more autonomy and independence? Using four main events that have characterized the relationship between Catalonia and Spain during the last decades, Vincenzo Galasso provides...
Avui Mateu Turró analitza els límits a la velocitat en carreteres i carrers. El sistema de mobilitat és d’una gran complexitat, entre altres raons perquè està íntimament lligat amb l’urbanisme i l’ordenació del territori, l’energia, el medi ambient i la salut.
Anna Monreal i Cristina Amarelo analitzen la inflació a partir de l’IPC, el deflactor del PIB i les importacions, i des de la perspectiva de rendes per tal de contextualitzar l’escalada de preus segons productes, en perspectiva històrica i en comparació amb altres economies.
Guillem López Casasnovas analitza el grau de federalisme fiscal autonòmic i observa diferències entre la capacitat d’ingrés i de despesa; així com quins aspectes caldria millorar per a corregir els problemes actuals
La relació política entre Catalunya i Espanya pot configurar-se en diferents escenaris, amb implicacions econòmiques i financeres per a Catalunya i la Generalitat. La Núria Bosch i la Maite Vilalta ens expliquen com el futur de les finances de la Generalitat de Catalunya dependrà de quins siguin aquests escenaris.
Modest Guinjoan analitza els resultats i la rendibilitat de les pimes industrials per a comprovar quin impacte va tenir la pandèmia en comparació amb els serveis o amb la crisi financera.
