En aquest primer article (de tres), els autors ens expliquen perquè cal tenir en compte el benestar subjectiu de les persones, posant el focus en la teoria de les capacitats d’Amartya Sen, i fan una anàlisi crítica dels indicadors elaborats pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat juntament amb l’IDESCAT.
Procés d’independència i dinàmica del conflicte intergrupal entre Catalunya i Espanya
A partir d’un estudi recent, els autors estudien la dinàmica de conflicte intergrupal entre Catalunya i Espanya. En particular, analitzen l’efecte del final de la violència al País Basc amb l’efecte del procés d’independència de Catalunya, comparant l’última enquesta del CIS de 1994 amb una enquesta del CEO de 2019.
Integració europea o marginació espanyola: Per què l’Estat Espanyol discrimina contra Catalunya i el País Valencià
En l’execució pressupostària de l’any passat, un cop més, Catalunya i el País Valencià van ser escandalosament discriminats per les inversions de l’Estat. No es res nou. L’autor ha publicat enguany un llibre a la Fundació Vincle on mira d’esbrinar perquè aquest comportament es va repetint i ho fa en perspectiva europea
La reforma laboral: bones noticies que han de ser preses amb cautela
La recent reforma laboral ve acompanyada d’un ampli menú de formes contractuals que possiblement reduiran la taxa de temporalitat, però tenen encara un resultat incert sobre la contractació i l’estabilització...
Números i causes de la deslocalització empresarial de Lleida
Durant gran part del 2021 s’ha realitzat un estudi entre la UPF Barcelona School of Management i la Universitat de Lleida, promogut per la Cambra de Comerç de Lleida, amb l’objectiu de quantificar la deslocalització de les empreses de les comarques lleidatanes, trobar-ne les causes i plantejar-ne solucions. En l’article següent es resumeixen les principals conclusions a què s’ha arribat.
Explicar els moviments per l’autodeterminació a Europa
En poc més de dos segles el sistema internacional d’estats ha passat de vint-i-tres a gairebé dos-cents membres, a raó de gairebé un nou estat cada any. Els autors exploren la diversitat de moviments per l’autodeterminació a Europa a partir d’una nova base de dades basada en els resultats electorals de les regions de tots els estats membres de la Unió Europea (amb l’afegit del Regne Unit) i una bateria d’indicadors regionalitzats sobre aspectes d’actituds polítiques, economia i societat.
