Analitzem el desplegament d’una política de salut comunitària a la ciutat de Barcelona per il·lustrar que les iniciatives que reforcen els llaços comunitaris en barris desafavorits d’una gran ciutat poden tenir èxit en la reducció de les taxes de delinqüència, especialment per als delictes que no són impulsats per un incentiu purament monetari.
La cortina de fum de la Zona de Baixes Emissions
Arran de la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE), l’autor repassa l’impacte que han tingut diverses mesures en la reducció d’emissions, tals com l’urbanisme tàctic, les superilles, i la mateixa ZBE. Suggereix que moltes d’elles son una cortina de fum, i que si bé la ZBE sembla tenir efectes positius sobre l’aire de les nostres ciutats, la “mesura” estrella ha estat realment aquella que s’ha aplicat de forma involuntària: la reducció de demanda via crisi econòmica o sanitària. L’autor conclou que el que això demostra és que si es vol abordar de debò el problema de la contaminació cal trencar la relació amb polítiques estructurals i deixar enrera pedaços i cortines de fum.
L’Espanya buidada i l’alt cost de desviar-se de la natura
Si hi ha centres fallits, no hi ha elecció que valgui
A Catalunya ja fa molts anys que es permet escollir escola, tot i que la Caterina Casalmiglia ens explica que dir-ne escollir és agosarat. Sovint, el que domina en l’elecció és que hi ha opcions que cal evitar com sigui. L’entrada ens explica el sistema que s’utilitza a Catalunya (acceptació immediata) i com s’hauria de reformar per tal d’evitar que el component estratègic faciliti la segregació de l’alumnat.
Contractes de zero hores, més o menys que 0?
Llengua i mercat laboral a Catalunya
La penalización por hijo en España
Les sancions a Rússia: A mig camí entre la feblesa del 2014 i la determinació fèrria
En aquesta entrada, Carles Fivaller ens fa 5 cèntims sobre les sancions a Rússia arran de la seva invasió a Ucraïna. Ens detalla les sancions que s’estan aplicant i suggereix que aquestes, si bé faran mal a Rússia, estan majoritàriament dissenyades per deixar que Rússia segueixi venent petroli i gas natural a la resta del món, i per tant, no li fan mal allà on és més vulnerable.
Fer-se adults amb l’hidrogen
La crema de combustibles fòssils com a forma principal de subministrament d’energia no és sostenible, ni tan sols en el curt termini, perquè es basa en un recurs finit i té un impacte clar i devastador en el medi ambient i en la salut de les persones. D’altra banda, fomentar un sistema energètic basat en recursos renovables és una aposta arriscada si abans no es resolen dos grans problemes com són l’emmagatzematge d’electricitat i l’electrificació de sectors amb gran consum energètic. Són dos reptes majúsculs que a dia d’avui no tenen ni una solució clara ni una solució única. Potser la conversió d’electricitat renovable en un combustible sintètic emmagatzemable i transportable, com podria ser l’hidrogen generat per l’electròlisi de l’aigua, és l’única solució integral al problema actual de l’energia. Catalunya (i Espanya) tenen condicions per ser protagonistes de la revolució de l’hidrogen si esdevenen líders del desenvolupament de les tecnologies de producció, transport i ús d’aquest combustible renovable.