El benestar de la població depèn de l’evolució del poder adquisitiu dels salaris. En el cas català els salaris han augmentat menys que els preus i s’ha perdut poder adquisitiu durant les últimes dècades. Una negociació salarial descentralitzada i un salari mínim que atengués als diferencials de nivell de preus entre comunitats autònomes corregiria les diferències de poder adquisitiu, i a més augmentaria les taxes d’ocupació dels territoris amb menys productivitat.