Digitalització i avaluació: a propòsit de les dades massives en salut

La digitalització implica la generació d’evidència objectiva: informació que queda inevitablement emmagatzemada en bases de dades susceptibles de ser analitzades. No hi havia hagut mai tanta i tan bona informació. Per això, l’avaluació de polítiques públiques té una oportunitat única per posar en valor la presa de decisions basada en l’evidència.

Reptes socials i econòmics de la gestió de la natura a Catalunya

La conservació de la natura no es pot presentar aïllada d’altres reptes socials i econòmics. Per això a 5centims.cat ens volem fer ressò del projecte Natura: ús o abús, que fa un balanç de la política de gestió ambiental dels darrers anys a Catalunya i també presenta propostes que, recolzades en sòlids arguments tècnics i científics, contribueixen a definir l’agenda ambiental d’aquest país.

Cost de la vida, risc de pobresa i polítiques públiques

Conèixer la distribució territorial del cost de la vida, a nivell regional, per àrees urbanes i ciutats, és molt rellevant, tant per a l’anàlisi d’aquestes dades de forma directa, com per l’efecte que tenen en el càlcul d’indicadors que afecten el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques. Aquest és el cas del càlcul del PIB o la renda de les llars per capita, o del nombre de persones que, en un territori, estan en una situació de risc de pobresa.

El multiplicador local de Barcelona en les polítiques públiques socials

En el marc de les polítiques socials hi ha un debat sobre les polítiques més eficaces i eficients, tant pel que fa a la tipologia de les mesures, com als beneficiaris i els imports. Aquest article presenta un cas pràctic de càlcul de multiplicador local a la ciutat de Barcelona dut a terme en el marc del projecte europeu B-MINCOME de lluita contra la pobresa i la desigualtat.

Comerç, finances i independència: una anàlisi individual

La independència de Catalunya pot produir un xoc en les finances públiques i les relacions comercials amb la resta d’Espanya i Europa. Fins a quin punt interioritzen els individus aquests costos i/o oportunitats a l’hora d’expressar les seves preferències per la independència? Donem resposta a aquesta pregunta amb una enquesta original duta a terme tot just abans de les eleccions de desembre de 2017, en un context de crisi política, austeritat fiscal i fuita massiva d’empreses. En aquest post destaquem tres resultats: la reacció del sector exportador, les preferències dels aturats de llarga durada i la credibilitat de l’acomodament fiscal amb una reforma constitucional.

Salut, economia i llibertats: el trilema de la pandèmia

La política pública per afrontar la pandèmia s’enfronta a un trilema entre economia, salut pública i llibertats. L’Andreu Arenas (i coautors) investiguen les preferències de la ciutadania respecte d’aquesta disjuntiva. Els resultats mostren que els ciutadans estan disposats a pagar un preu econòmic i de llibertats molt alt per minimitzar la probabilitat d’un rebrot greu.