En l’àmbit educatiu, la pandèmia de la Covid-19 es va traduir en sis mesos sense escola presencial, posant de manifest els defectes d’un sistema educatiu amb greus problemes estructurals. Avui revisem cinc processos a través del quals s’ha incrementat la desigualtat educativa durant el confinament
“Renovables sí, però així no?” – Anàlisi del marc legal d’implantació d’energies renovables i les seves principals crítiques
El marc legal de les energies renovables ha canviat darrerament per tal d’afavorir la descarbonització de Catalunya. Però també has suscitat crítiques per si s’està generant una bombolla, o si els projectes renovables s’estan concentrant en oligopolis o en pocs territoris. L’article analitza els impactes i si efectivament s’estan produint efectes no desitjats.
El salari mínim està endinsant-se en terrenys inexplorats
Arrel del Premi Nobel d’Economia d’aquest any, en aquesta entrada l’economista Miquel Puig ens parla del salari mínim i la seva relació amb l’ocupació. Posa de manifest la inconsistència del fonament teòric que vincula el salari mínim amb l’ocupació via la productivitat del treball i proposa que la mesura dels diferents salaris mínims es faci en relació amb la productivitat del treball, és a dir, al PIB per hora treballada. Això és el que argumenta al seu nou llibre titulat “Els salaris de la ira” (2021).
Petita i mitjana empresa: què representa a Catalunya?
L’anuari de la pime catalana proporciona estimacions detallades per dimensió i branques d’activitat. Aquesta entrada recull les xifres més destacades per al 2019: prop de 532.000 empreses micro, petites i mitjanes van generar 128.000 milions d’euros de VAB, el 62,7% del sector privat, i van representar el 68,6% de l’ocupació. La rendibilitat abans d’impostos d’aquestes empreses va superar el 10%, i un 30,1% dels ingressos va correspondre a generació de valor afegit. La capitalització i la solvència de les pimes eren elevades.
Presa de decisions i sobrepès
Segons el darrer informe de Salut publicat per la Generalitat de Catalunya al gener de 2020, un 39,6% dels nens i un 32,3% de les nenes de 6 a 12...
Decentralized Wealth Taxation: The Effects of Mobility on Revenues and Inequality
Today’s post uses taxpayer’s data in Spain over 2005-2015, to show that the stock of wealthy individuals living in Madrid has increased following Madrid’s zero-rating the wealth tax after 2011 (the only region characterized by a zero effective tax rate on wealth). The post continues to analyze the impact of tax competition and the resulting mobility on regional tax collection and inequality.
L’impacte de la Inquisició és allargat
La Inquisició espanyola (1478-1834) és una de les institucions més intrusives i persistents de persecució religiosa. Encara podem sentir els seus efectes avui en dia? Per quines raons? Pot afectar l’economia o tenir un impacte més profund a la societat? Mauricio Drelichman, Jordi Vidal Robert i Hans-Joachim Voth ens en fan cinc cèntims.
Obrir o tancar els hotels durant la COVID-19: el paper de les multinacionals
Una Barcelona amb l’aeroport buit, sense creuers i amb els hotels tancats hauria semblat completament surrealista a final del 2019, any en què el turisme va batre tots els rècords...
Evasors fiscals de l’amnistia del 2012: xifres per Catalunya
En aquesta entrada es caracteritza els participants en l’amnistia fiscal del 2012 residents a Catalunya. L’article compara les declaracions extemporànies presentades a finals del 2012 amb les presentades durant el període voluntari per tal d’estimar el frau aflorat i entendre com es distribueix per nivells de riquesa. L’anàlisi indica que el patrimoni aflorat oscil·la entre els 10.829 i els 12.400 milions d’euros, xifra que representa el 5,2% i el 6% del PIB català del 2011. De manera notable, les xifres mostren que dins de l’1% de contribuents més rics de l’IP, pràcticament el 45% va fer aflorar patrimoni durant el període de l’amnistia fiscal.
Quantificació de l’impacte econòmic associat a la creació de la ciutat aeroportuària de l’aeroport de Barcelona
L’Aeroport de Barcelona (Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – El Prat) està sent objecte d’un debat polític, econòmic i ambiental amb relació a la proposta d’AENA d’invertir aproximadament 1.700 milions d’euros (M€), amb l’objectiu de permetre que l’aeroport passi dels 55 milions de passatgers actuals a 72 milions. L’impacte econòmic associat a aquesta inversió s’ha estimat en l’informe de Suriñach et al (2020) i aquí els seus autors ens resumeixen algunes de les principals xifres associades a aquest impacte.