L’Idescat ha elaborat l’índex socioeconòmic territorial (IST): un índex sintètic per petites àrees (agrupacions censals) que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població. L’índex IST revela l’existència d’importants diferències socioeconòmiques, no només entre municipis, sinó també dins dels municipis. Les administracions públiques poden utilitzar l’índex com a eina auxiliar en la planificació i la gestió, i també identificar les àrees geogràfiques que requereixen més recursos. També és una font útil per a la recerca.
“Vivimos en un entorno global en el que las ciudades actúan como foco de atracción; tienden a vaciar todo lo que se halla alejado de su radio de influencia. En este marco, Madrid debe ser consciente de que ser favorecida por el efecto capitalidad, acentuado por la presencia de las sedes de las principales empresas, acarrea una importante responsabilidad. La capitalidad de Madrid no puede actuar como aspiradora de recursos del resto de España” (Cercle d’Economia, Nota d’Opinió “Agenda reformista en beneficio de las nuevas generaciones”, 11 de juny de 2021).
El problema del canvi climàtic, juntament amb el de l’esgotament de les matèries primeres no es podrà resoldre només amb la tecnologia. L’objectiu és la reducció de materials i no pas el creixement de l’economia com passa ara. Si el problema s’enfoca així, hi ha moltes possibilitats que el camí es pugui fer, introduint noves tecnologies energètiques disruptores. La clau per fer-ho és la taxa de carboni, que porti l’economia a dirigir els seus objectius cap a disminuir l’ús de matèries primeres i a impulsar l’eficiència, el coneixement, la digitalització, la cultura i el lleure de radi curt.
L’article analitza els nivells i evolució de la dotació de capital net per habitant de Catalunya en relació amb l’entorn; per sectors institucionals, per tipologia d’actius i per branques d’activitat; i n’extreu conclusions en relació amb el benestar i la productivitat. També apunta l’oportunitat que suposen els fons Next Generation EU.
Una part creixent de la recerca en economia es dedica a estudiar situacions en les quals aspectes no monetaris, com la identitat, juguen un paper important per explicar resultats i situacions econòmiques. En aquest article es presenten alguns exemples del camp de l’economia de la salut: imatge personal i anorèxia; i implicacions de la violència domèstica sobre la salut i l’educació dels fills.
