En el marc de les polítiques socials hi ha un debat sobre les polítiques més eficaces i eficients, tant pel que fa a la tipologia de les mesures, com als beneficiaris i els imports. Aquest article presenta un cas pràctic de càlcul de multiplicador local a la ciutat de Barcelona dut a terme en el marc del projecte europeu B-MINCOME de lluita contra la pobresa i la desigualtat.
La independència de Catalunya pot produir un xoc en les finances públiques i les relacions comercials amb la resta d’Espanya i Europa. Fins a quin punt interioritzen els individus aquests costos i/o oportunitats a l’hora d’expressar les seves preferències per la independència? Donem resposta a aquesta pregunta amb una enquesta original duta a terme tot just abans de les eleccions de desembre de 2017, en un context de crisi política, austeritat fiscal i fuita massiva d’empreses. En aquest post destaquem tres resultats: la reacció del sector exportador, les preferències dels aturats de llarga durada i la credibilitat de l’acomodament fiscal amb una reforma constitucional.
La política pública per afrontar la pandèmia s’enfronta a un trilema entre economia, salut pública i llibertats. L’Andreu Arenas (i coautors) investiguen les preferències de la ciutadania respecte d’aquesta disjuntiva. Els resultats mostren que els ciutadans estan disposats a pagar un preu econòmic i de llibertats molt alt per minimitzar la probabilitat d’un rebrot greu.
L’epidèmia de la grip de 1918 és la darrera gran pandèmia que va afectar el nostre país abans de la covid-19. El món aleshores era molt diferent, però ho van ser també les seves conseqüències? Es poden extreure lliçons d’aquell episodi històric que ens puguin ajudar a gestionar la crisi actual? Sergi Basco, Jordi Domènech i Joan R. Rosés ens en fan cinc cèntims
