La IA generativa està transformant les empreses catalanes i millorant la productivitat, però també podria tenir un cost menys visible: dificultar la formació dels professionals del futur. Un estudi recent de Fikret Bilenkisi, Filippos Maraziotis i Ramon Xifré mostra que, tot i que la IA millora el rendiment dels advocats júnior, no necessàriament contribueix a desenvolupar el seu criteri professional. Aquest fenomen és especialment rellevant a Catalunya i Barcelona, on l’ocupació es concentra en sectors intensius en coneixement. El repte és aprofitar el potencial de la IA sense comprometre els processos d’aprenentatge i l’adquisició d’experiència de les noves generacions.
Llibres o piscina: com mesura PISA el nivell socioeconòmic i com això canvia la lectura dels resultats
La caiguda dels resultats de PISA 2025 sembla indicar que la bretxa socioeconòmica en matemàtiques s’està reduint, però és realment així? Un estudi d’Innovamat Research Lab i EsadeEcPol mostra que aquest resultat es deu, en part, a un canvi en la manera de mesurar el nivell socioeconòmic de les famílies. En mantenir els mateixos criteris entre edicions, la davallada del rendiment és similar entre l’alumnat més i menys avantatjat. En aquest article, Marc Colomer, Lucía Cobreros i Eudald Correig en fa 5 cèntims.
Hi ha massa turisme a Catalunya?
Catalunya i l’Estat espanyol han experimentat un creixement turístic brutal en els darrers 25 anys. Quin efecte té aquest boom sobre l’economia local? Podem quantificar les externalitats negatives de l’activitat turística? Com podria corregir-les el govern? Carles Aulés-Blancher i Gerard Martín Escofet ens en fan 5 cèntims.
Quan la política entra a casa: les eleccions poden afectar les decisions de tenir fills?
Poden els resultats d’unes eleccions influir en la decisió de tenir fills? A partir de la sorpresa electoral de les eleccions generals del març de 2004, Libertad González, Luis Guirola i Blanca Zapater analitzen com aquest esdeveniment va afectar, de manera immediata, les decisions familiars. Aquest article en fa 5 cèntims.
Pagar per la protecció: comerç bilateral, aliances militars i la pressió de Trump sobre l’OTAN
A partir d’un estudi recent, Daniel Albalate, Germà Bel, Ferran A. Mazaira-Font i Xavier Ros-Oton analitzen com el comerç bilateral entre els països membres d’una aliança militar i el seu líder influeix en la despesa militar dels socis menors. Els resultats mostren que com més important és el comerç d’un país amb els Estats Units, i com més favorable és la balança comercial per a l’economia nord-americana, menor és la despesa militar d’aquell país. Això ofereix una nova perspectiva per entendre el debat sobre les contribucions asimètriques a l’OTAN que Donald Trump ha tornat a posar sobre la taula.
Transformar l’Administració: què pot aprendre Catalunya del Civil Service britànic?
Una Administració capaç de respondre als reptes del segle XXI necessita anar més enllà de la simplificació i de la digitalització: cal definir rols clars, captar talent divers, flexibilitat i capacitat institucional. I, sobretot, cal un canvi de cultura organitzativa. La Laia Turró Llopart i l’Elisenda Lamana Garcia ens fan cinc cèntims de com l’experiència de Regne Unit pot ser útil per a reforma de l’administració pública catalana.
El permís de paternitat pot reduir la violència masclista?
El permís de paternitat augmenta o disminueix les violències masclistes? Marta Curull-Sentís ens fa 5 cèntims del seu estudi utilitzant la reforma del permís de 2019. Els resultats mostren que la reforma va disminuir la quantitat de violències masclistes amb un augment de les separacions simultàniament.
