A partir d’un estudi recent, Daniel Albalate, Germà Bel, Ferran A. Mazaira-Font i Xavier Ros-Oton analitzen com el comerç bilateral entre els països membres d’una aliança militar i el seu líder influeix en la despesa militar dels socis menors. Els resultats mostren que com més important és el comerç d’un país amb els Estats Units, i com més favorable és la balança comercial per a l’economia nord-americana, menor és la despesa militar d’aquell país. Això ofereix una nova perspectiva per entendre el debat sobre les contribucions asimètriques a l’OTAN que Donald Trump ha tornat a posar sobre la taula.
Transformar l’Administració: què pot aprendre Catalunya del Civil Service britànic?
Una Administració capaç de respondre als reptes del segle XXI necessita anar més enllà de la simplificació i de la digitalització: cal definir rols clars, captar talent divers, flexibilitat i capacitat institucional. I, sobretot, cal un canvi de cultura organitzativa. La Laia Turró Llopart i l’Elisenda Lamana Garcia ens fan cinc cèntims de com l’experiència de Regne Unit pot ser útil per a reforma de l’administració pública catalana.
El permís de paternitat pot reduir la violència masclista?
El permís de paternitat augmenta o disminueix les violències masclistes? Marta Curull-Sentís ens fa 5 cèntims del seu estudi utilitzant la reforma del permís de 2019. Els resultats mostren que la reforma va disminuir la quantitat de violències masclistes amb un augment de les separacions simultàniament.
Més grans per competir millor: el nou pla europeu per a les telecomunicacions
La Unió Europea vol reformar les regles del sector de les telecomunicacions per reforçar la seva competitivitat i sobirania digital. La nova proposta planteja com combinar més escala i capacitat d’inversió dels operadors amb el manteniment de la competència al mercat europeu. Joan Calzada ens en fa 5 cèntims.
La renda garantida de ciutadania: reptes, evidència i reformes
La Renda Garantida de Ciutadania és una peça clau de la protecció social a Catalunya, però les avaluacions mostren que encara deixa fora moltes llars en pobresa extrema i presenta limitacions per reduir la pobresa i afavorir la inclusió. La reforma actual obre una oportunitat per repensar-ne el disseny i avançar cap a una prestació més efectiva, equitativa i adaptada a les necessitats reals. Júlia de Quintana i Cristina Cribillers ens en fan 5 cèntims.
On s’ubiquen les comunitats d’immigrants a Barcelona?
Barcelona s’ha convertit en un dels principals espais d’assentament de la immigració a Europa, amb patrons residencials molt diferents segons l’origen de les comunitats. Un estudi recent de Òscar Claveria, Xavier Puig i Gergely Buda identifica com el mercat del lloguer, el transport públic i les xarxes comunitàries expliquen la segregació espacial dels immigrants a la ciutat i l’àrea metropolitana.
